Exemple comentari de text 4 i activitats

Exemple comentari de text 4 i activitats

Llig aquest text i respon les preguntes següents.

 

1         Quasi amb la clau al pany, la Sara es fa enrere. Vigila que en Sergi no la vegi i torna a desfer el camí. Té consciència que s’amaga i no li agrada gens; se sent en falta i té les galtes vermelles de vergonya. No sap mentir. Però no té ganes d’estar-se a casa: n’hi hauria prou, transparent com és, amb una mica de pressió de la seva mare, perquè li ho acabés explicant tot. I a més, té pressa per escriure una carta a en Sergi i dir-li la veritat, perquè tant d’engany ja li comença a pesar massa. Entra en una papereria i compra paper gruixut i sobres a joc. Allà al costat hi ha un cafè i s’asseu al fons del local, a la taula més apartada. Escriu a raig, absolutament aïllada de la música tan alta, de l’estrèpit dels cambrers, que fan anar sense mirament tasses i plats, del borbolleig del vapor que escalfa la llet i de l’inclement molinet del cafè, que no s’atura. 

10               Estimat Sergi,

T’escric perquè no m’atreveixo a dir-te de viva veu el que et vull dir. Sé d’entrada que et faig molt de mal i et demano que em perdonis, però no vull allargar més aquesta situació nostra, que tu mateix ja veus que ha canviat i que no és com abans. Sóc jo que he canviat i sóc jo que no sóc com abans. M’he enamorat d’un home. És un home més gran que jo , i que tu. És un home casat. Jo no havia sentit mai res semblant al que sento quan estic amb ell. Només fa una setmana que el conec. No t’enfadis amb mi, t’ho demano, no puc ser feliç si sé que em guardes rancor. A tu t’estimo molt, però amb ell és diferent: ell és l’home que em protegirà i que m’estimarà tota la vida. No sé què més puc dir-te. No saps el greu que em sap. Potser és una bestiesa, però m’agradaria molt, quan ell i jo visquem junts, que vinguessis a casa. Jo seré sempre amiga teva. 

20         Signa la carta amb els ulls plens de llàgrimes. La rellegeix, fa un glop de cafè, que ja és gelat, la plega i la posa a dintre el sobre. Mira a fora a través dels vidres. Tot i que el matí no ha perdut cap mica de claror, a ella li sembla que un núvol s’ha posat entre ella i el sol.

 

Maria Mercè Roca, L’Àngel del vespre , Barcelona, Columna, 1998, p. 177-178.

 

  

1.  Comprensió del text

 a)   Descriu el tema i les parts bàsiques del text. 

El tema d’aquest text és la ruptura o trencament per escrit de Sara amb Sergi, ja que estima a un altre.

Podem dividir el text en tres parts bàsiques: en la primera (línies 1 a 9) el narrador en tercera persona ens conta que Sara ja no pot seguir amb la mentira i s’afanya a escriure a Sergi una carta contant-li la veritat. En la segona part (línies 10 a 19) podem llegir la carta de Sara, amb la qual posa fi a la seua relació amb Sergi perquè estima a un home més major, tot i que destaca que se sent malament per ferir-li. En la tercera part (línies 19 a 22) Sara torna a llegir la carta que acaba d’escriure i es decideix a enviar-la amb una tristesa que li pesa al cor.

 

 b)  Resumeix el contingut del text amb una extensió  màxima de 10 línies.

El resum del text podria ser el següent:

Sara se sent incapaç de continuar amb el seu engany i s’afanya per escriue a Sergi, perquè vol contar-li la veritat. Entra a un cafè i li escriu una carta amb la qual dona per conclosa la seua relació i li explica que conegué un home major casat fa una setmana i que està enamorada d’ell. Expressa el seu sentiment de tristesa per fer-li això i li convida a que els visite en un futur, perquè l’estima com amic. Li costa prou –estava plorant-, però per fi es decideix a lliurar la carta.

 c)    Identifica la tipologia textual i especifica almenys dos trets característics d’aquesta tipologia presents al text.                                             

La tipologia textual d’aquest fragment és la tipologia textual narrativa. Dos trets característics podrien ser els següents:

 -Seqüències descriptives. Descripció de l’estat anímic.

-Narrador que conta els fets en els quals Sara es la protagonista.

-Gènere epistolar.

 Moltes vegades als textos narratius trobem recursos literaris per a embellir el llenguatge. Per exemple, trobem la metàfora ‘a ella li sembla que un núvol s’ha posat entre ella i el sol’ per a explicar que malgrat la claror del dia, el seu interior no és clar, sinó obscur, perquè els sentiments que hi predominen són obscurs: tristesa i culpabilitat.

En segon lloc, trobem una seqüència descriptiva (línea 7 a 9) que ens explica quin ambient l’envolta a la cafeteria. Les descripcions són molt freqüents als textos narratius, per a donar informació del lloc on es desenvolupa l’acció –com en aquest cas-, o bé oferir informació sobre altres personatges.

 

 

d)   Identifica les veus del discurs que hi ha al text.

Al discurs trobem dues veus: la del narrador onmiscient en tercera persona del singular (principi i final) i la de Sara, de les línies 10 a 19, quan llegim la seua carta, que està en cursiva. D’aquest mode el narrador empra el discurs indirecte lliure per a incorporar al seu discurs narratiu les paraules exactes de la portagonista, sense emprar fòrmules de dicció, sinó respectant el mode d’expressió del personatge. (Lletra cursiva).

 

 

2.  Anàlisi lingüística del text

 

a)   Indica la pronunciació dels elements subratllats :

 

1.   gens (línia 2): sorda o sonora? Sonora

2.   les galtes (l. 2): sorda o sonora? Sonora

3.   joc (l. 6): oberta o tancada? Oberta

4.   greu (l. 18): oberta o tancada? Tancada

 

b)   Torna a escriure el fragment següent del text (línies 11-13) canviant la referència temporal de present a passat dels verbs subratllats. Tin en compte que ara no comença amb un T’escric sinó amb un Et vaig escriure: [1 punt]

 

Et vaig escriure perquè no m’atreveixo a dir-te de viva veu el que et vull dir. Sé d’entrada que et faig molt de mal i et demano que em perdonis, però no vull allargar més aquesta situació nostra, que tu mateix ja veus que ha canviat i que no és com abans.

 

Et vaig escriure perquè no m’atrevia a dir-te de viva veu el que et volia dir. Sabia d’entrada que et feia molt de mal i et vaig demanar que em perdonares/perdonessis, però no volia allargar més aqueixa situació nostra, que tu mateix ja veies que havia canviat i que no era com abans.

 

c)   Digues el significat que adquireixen aquestes paraules al text o indica’n un sinònim. [1 punt]

 

1.   vermelles (línia 2) Roges.

2.   estar-se (l. 3) Quedar-se, estacionar-se, no moure’s d’un lloc...

3.   gruixut (l. 6) Gros, voluminós...

4.   s’atura (l. 9) cessa, es para, es frena, es deté...

 

3.  Expressió i reflexió crítica

 

a)   Quines característiques generals presenta el gènere poètic en el context d’escriptura de Llibre de Meravelles?

 

En un context de censura franquista, era més senzill publicar poesia que obres d’altres gèneres literaris, pels recursos expressius emprats i els jocs amb el llenguatge. Així, trobem un marcat simbolisme als primers anys de la dictadura fins que als seixanta es comença a concebir la poesia com un element de lluita contra el règim dictatorial, donant pas al realisme i al compromís social, influenciat pel marxisme i una voluntat d’alliberació. A València destaquen poetes com Vicent Andrés Estellés, Pere Quart o Salvador Espriu.

 

b)    Redacta un text de característiques semblants al de Maria Mercè Roca, sobretot quant al registre, a la tipologia, a les veus del discurs i als recursos expressius, en què intentes justificar una decisió difícil que has pres. (Extensió: unes 150 paraules).

 

Formàven un bon equip de futbol, un equip d’amigues. Era l’últim partit de la lliga. Esther sabia que l’any següent no tornaria a jugar en eixe equip, però ningú malgrat els seus pares i ella ho sabia. Guanyaren per poc, i Esther va disfrutar totes les jugades, tastant-les com un xiquet tasta el primer pastís que menja. No volia que s’acabara el partit.

Estimat entrenador,

He estat ocultant el darrer mes que ja no em voreu l’any que bé jugant al vostre equip, perquè he d’anar-me a València a viure per motius de treball dels meus pares i no sé si tornaré, però és segur que resultaria molt car continuar jugant ací a Mèrida vivint allí. Ja m’he buscat un equip a Xeste. No m’he atrevit a dir la veritat presencialment, no me sentia amb forces i vos demane disculpes. Us desitge el millor i tota la sort del món. Espere que les xiques no s’enfaden amb mi i que puguen entendre-ho. Els comiats em posen massa trista.

Va enviar el misstage amb una llàgrima caient-li per la galta. Apagà el mòbil i pujà el volum de la ràdio.

 

Exemple comentari de text 1 i activitats

COMENTARI DE TEXT 1

 Text:

El primer cos sense vida que vaig veure fou el de Tom. Era al pati de l’hostal, tombat damunt d’una taca d’oli d’automòbil. De seguida m’adoní que no dormia. M’hi vaig estar una estona llarga escodrinyant la mort sobre fons negre. Quan vaig considerar que en tenia prou, avisí la mare. Ella tampoc no es va mostrar massa afectada, i el facturà sense manies. A demanda seua, uns borratxets habituals de la casa abandonaren transitòriament la barra i se’l van emportar, cobert amb un sac de jute que em van fer descosir a posta per a l’ocasió. Dos l’agafaven de les potes, mentre un tercer li sostenia el llom. Els venia just mantenir-se drets, però, fent tentines, enfilaren contents el camí de l’assarb, potser pensant que tindrien el beure pagat durant una temporada. Vaig intuir que les despulles no tardarien a anar séquia avall, surant en l’aigua cavallera. Un despropòsit insalubre amb molt de predicament local.

 

No em vaig estrenar amb cadàvers humans fins que comencí a estudiar a la facultat. El cos exsangüe d’un home jove jeia de sobines damunt d’una taula que ocupava un lloc principal al laboratori. La carn, d’aspecte saginós, quasi es camuflava amb el marbre blanc que feia de post. Els llavis morats i els orificis ennegrits de nassos i orelles destacaven a bastament en la testa calba. A la resta del cos tampoc no tenia ni un pèl. Recorde que vaig pensar si no l’haurien soflimat. L’experiència posterior em va fer saber que l’havia encertada de ple.

                                                                                               

El professor ens hi havia portat a posta el primer dia de curs. Pretenia fer desistir ben aviat de la dèria de ser metge a qui no poguera suportar-ho. Efectiu: a alguns dels companys acabats d’estrenar no els tornàrem a veure. La selecció natural, com més ràpida, menys traumàtica. Ho vaig aprendre aquell dia, i ho he tingut sempre com a axioma.

 

Anatomia Patològica fou des del principi la meua assignatura predilecta. La part pràctica és dissuasiva per a molts. En canvi, la manipulació de cossos, sencers o seccionats, sempre m’ha atret. És una tasca agraïda i, encara que no ho semble, més asèptica que moltes altres. El treball teòric és, si cap, més senzill. En essència, s’ha de conéixer amb rigor la natura d’un element sa per a poder detectar les anomalies en els afectats per alguna patologia. Després s’han de classificar les tares. Faena descriptiva i sistemàtica, en definitiva. La faceta curativa és més complexa: cal pensar, decidir i actuar amb celeritat. És per això que mai no m’hi he volgut involucrar. No s’adiu amb el meu caràcter calm i amb la meua manera pausada de fer les coses. Crec que he fet bé de dedicar-me en exclusiva a la investigació i a la docència.

 

Durant més de trenta-cinc anys el laboratori ha sigut per a mi una mena de gabinet de curiositats. Entre moltes altres coses, hi he pogut copsar el pànic dibuixat en el rostre dels alumnes més escrupolosos. Mai no he entés el perquè.

 Els morts no fan res.

Ja no poden.

Tan sols destorben si els portes en la consciència.

 

 

1.  Resum i estructura.

Podem resumir aquest text de la següent manera:

 El narrador conta el seu camí d’experiència i d’educació que el va fer decantar-se pel seu treball. El primer cos inert que va veure va ser el d’un animal atropellat que s’emportaren després uns borratxos. El primer cadàver humà el contemplà el primer dia de universitat: era una prova del professor amb l’objectiu que qui no suportara veure-ho s’adonara que no podria ser metge. Aleshores, encara que la seua assignatura favorita era Anatomia Patològica, va decidir ser professor de medicina i investigador perquè no li agradava la idea de pensar i prendre decisions sobtadament a l’hora de curar gent. A més a més, no pot entendre l’aversió d’alguns alumnes seus cap als cadàvers, el quals no poden fer res.

 Quant a l’estructura interna, podem dividir el text en les següents parts:

 En la primera part (línies 1-11) el narrador descriu el moment en què va veure per primera vegada un cos sense vida: era el cos d’un animal. Ell va descosir un sac per què se l’emportaren uns borratxos, clients habituals de sa mare, que treballava a un hostal.

 En la segona part (línies 13-25) ens conta la primera vegada que va veure un cadàver humà, en la facultat. Podem subdividir aquest fragment en dos subapartats:

De la línia 13 a la 19, descriu el cadàver, que era d’un jove cremat. D’altra banda, de la línia 21 a la 25 diu que eixa exposició del cadàver que tingué lloc el primer dia era una prova per a veure qui no podria suportar el treball de metge.

 En la tercera part (línies 27-35) el narrador dona compte de quina era la seua assignatura preferida (Anatomia Patològica) i explica en què consisteix. No obstant, com que curar implica pensar i prendre decisions ràpidament i amb precisió, optà per ser professor i investigar.

 En l’última part (línies 35-45) el científic mostra la seua fascinació per la seua tasca d’investigació al laboratori, sense entendre l’aversió d’alguns alumnes seus pels cadàvers, ja que els morts mai no poden fer-te mal (excepte si estan relacionats amb tu).

 

2.  Indica quina és la tipologia textual predominant. Hi ha alguna altra tipologia al text?

La tipologia textual predominant és la narrativa, ja que està present un narrador que explica en primera persona la seua història i està escrit en prosa. Així, trobem expressions temporals (durant més de trenta-cinc anys, aquell dia, des del principi...). El temps verbal que predomina és el passat simple i el perifràstic (fou, havia portat, vaig veure...), tret característic de les narracions. L’estructura de la narració és lineal, puix comença en el passat del protagonista (en el moment en què va veure per primera vegada un cos inert) i evoluciona fins arribar al seu present. Destacaríem el recurs de l’el·lipsi per a donar velocitat al discurs i resumir la història. +Recursos estilístics. (Seqüència descriptiva cadàver).

 D’altra banda, trobem la tipologia textual expositiva de les línies 29 a la 34. El narrador explica en què consisteix Anatomia Patològica. Per a fer-ho empra perífrasis impersonals (s’ha de conèixer, s’han de classificar, cal pensar...) i lèxic específic del tema de la medicina (curativa, anomalies, patologia...).

 Per últim, encara que ocupa molt  poc, podríem considerar l’existència d’una seqüència argumentativa. Comprendria les últimes quatre línies, en les quals l’autor defensa la següent tesi: els morts no fan res, no té cap sentit tenir-ne por. Encara que no hi predomina la intenció argumentativa, mitjançant oracions breus i contencioses, el narrador defensa aquesta idea al final del text.

 

3.  Identifica la varietat dialectal

Aquest text pertany a la varietat occidental. Ho podem justificar amb els següents trets lingüístics:

• Possessius: seua (línia 5), meua (línies 27 i 35).
• Primera persona del present d’indicatiu amb desinència en –e: recorde (línia 18).
• Imperfet de subjuntiu amb la desinència en –r ̶ : poguera (línia 22).
• Present de subjuntiu amb la desinència en –e: semble (línia 29).

 

4.  Assenyala marques de modalització

La modalització és el conjunt de marques lingüístiques que evidencien la presència de l’emissor en el text, així com la seua subjectivitat.

 En primer lloc, trobem díctics personals en primera persona del singular referents a l’emissor: verbs (vaig estar, he pogut, recorde...), pronoms personals (em, mi) i possessius (meua).

 En segon lloc, trobem lèxic valoratiu. L’empra per a fer valoracions sobre els diferents àmbits d’Anatomia Patològica alhora que va explicant en què consisteix aquesta. Així destaquen els següents adjectius qualificatius: descriptiva, senzill, asèptica, agraïda, sistemàtica...

 En tercer lloc, hem localitzat el diminutiu ‘borratxets’ (línia 5) amb el qual el narrador dóna una connotació irònica.

 D’altra banda trobem també la modalitat oracional dubitativa a la línia 9: ‘...potser pensant que tindrien...’.

 Per últim, juguen un paper important els quantificadors, que intensifiquen les valoracions sobre els alumnes (més escrupolosos, línia 40) o sobre el mètode de mostrar cadàvers  el primer dia, cosa que anomena ‘selecció natural’ (més i menys, a les línies 23 i 24).

 Ironia últimes oracions.

 

5.  Explica quin tipus de narrador hi apareix

El narrador d’aquesta història és intern protagonista, ja que a més de participar el allò que conta, ell esdevé el personatge més important de dels fets, que són experiències seues i per això les relata en primera persona del singular. Com a exemple estan les marques díctiques comentades prèviament a la pregunta 4.

 

6.  Explica amb les teues paraules o busca un sinònim:

 Insalubre: malsà.

 Axioma: principi inqüestionable.

 Celeritat: rapidesa, exactitud, precisió, llestesa, velocitat, promptitud.

 Escrupulosos: aquells que senten aversió o són massa delicats en algun àmbit, perquè són massa nets o tenen manies.

 

7. Assenyala l’antecedent dels pronoms que hi apareixen. Indica la seua funció:

 M’hi vaig estar una estona llarga escodrinyant la mort sobre fons negre. Antecendent: el pati de l’hostal. Funció: CCLloc.

 Dos l’agafaven de les potes, mentre un tercer li sostenia el llom. Antecedent: Tom. Funció 1: CD. Funció 2: CI.

 És per això que mai no m’hi he volgut involucrar. Antecedent: Anatomia Patològica. Funció: CRV.