JOAN FUSTER
3.a. ANÀLISI DE L'OBRA :
A) Respecte el contingut o temàtica:
1) Identifica una de les idees que Fuster utilitza en aquest fragment
respecte al tema de l’entrada. Quines altres idees introdueix Fuster en aquesta
entrada? (No s’han de classificar els tipus d’arguments. Segons l’entrada, es
podrà fixar un número major o menor d’altres idees; en tot cas, estem parlant
d’un número reduït d’idees, al voltant de 2-3).
1 ‘Cadira’
La idea principal que es desenvolupa en aquest
fragment és la metàfora de l’evolució de la cadira com l’evolució de la vida.
La humanitat ha tingut una evolució en la seua manera de concebre al llarg
dels segles: primer importava l’estètica per damunt de tot, fins que hui preval
la comoditat. Així, es tenia una altra concepció de la vida: la vida com a
sacrifici, i no com culte al cos i al confort com hui. Hi ha hagut una
evolució.
2 ‘Covardia’
La idea principal d’aquest fragment és la
relativitat del terme ‘covardia’, ja que una mateixa persona pot ser molt
valenta comparada amb una altra, a qui anomenaria covarda, però sempre existirà
una tercera persona que siga més valenta que ella i comparada amb la qual resultaria ser
covarda. Doncs podem dir que el títol és temàtic, puix a partir d’aquest terme
reflexiona sobre la por i la concepció que tenim de nosaltres mateixos.
3 ‘Escepticisme’
La tesi de Fuster en aquest fragment és la defensa
de l’escepticisme com a valor positiu. Empra el terme per a reflexionar sobre la
humanitat. Diu que les persones escèptiques són raonables, estan allunyades del
fanatisme, practiquen el sarcasme, mai no intenten convèncer els altres de cap
aspecte polític, defugen de l’abstracció i la metafísica, la poesia i
l’oratòria. Així, Fuster repassa les repercussions de l’escepticisme en els
àmbits intel·lectual, moral, social, polític, tècnic i literari; organitzant en
paràgrafs amb els diferents aspectes numerats. Cal destacar el final: la paraula ‘Etcètera’
obri pas a futures reflexions, el text no té conclusió tancada.
4 ‘Gent’
En aquest fragment, títol del qual és temàtic,
l’autor reflexiona sobre el concepte de gent: podem emprar el terme de manera
excloent o bé de mode col·lectiu, en funció de si ens excloem o ens incloem
dins el grup que designem amb el concepte 'gent'. Després d’introduir el tema a la
introducció (línies 1-4), diferencia en el desenvolupament (línies 5-49) entre
el substantiu ‘gent’ i altres noms col·lectius (poble, colla, societat...).
Finalment, en la conclusió (línies 49-55) trobem la seua tesi: la gent també
ens inclou a nosaltres.
5 ‘Lectura’
Fuster en aquest fragment parteix del concepte
‘lectura’ per a reflexionar no a soles sobre la lectura, sinó sobre la
humanitat, puix entén que la manera de llegir reflecteix la forma de ser. En la
introducció (línies 1-16) explica que davant la dolorosa realitat la gent busca
evadir-se. Al desenvolupament (línies 17-167) parla dels clàssics, que són
universals (aptes en qualsevol època). També explica que trobem dos
tipus de lectors (els que busquen allunyar-se de la realitat i els que busquen
llegir per a comprendre-la millor). En la conclusió (línia 168-185) Fuster diu
que tots els diferents tipus de lectors busquen en la literatura allò que els
falta en la vida, perquè la lectura és una extensió de la vida, i com que hi ha
diferents maneres de ser, doncs hi haurà diferents maneres de llegir (tesi).
6 ‘Rellotge’
El tema d’aquest fragment és l’evolució de la
importància de mesurar el temps al llarg de la nostra història, fins
convertir-se en allò que controla la nostra vida. La introducció (línies 1-10)
presenta el tema de l’invent del rellotge i les seues conseqüències. El
desenvolupament (línies 10-78) mostra l’evolució dels rellotges que possibilità
generalització de la mesura del temps, que abans no existia però hui marca la
nostra vida quotidiana. En la conclusió (línies 78-83) l’autor insisteix en la
nostra percepció més directa del temps, percepció que ens distingeix dels
nostres avantpassats.
7 ‘Ser’
El tema d’aquest aforisme és la concepció que
tenim de nosaltres mateixos. El títol és temàtic, ja que la reflexió parteix
del nostre mode de ser: pensem que som diferents de com som, perquè sinó nos
ens podríem suportar. Eixa és la tesi que Fuster desenvolupa en dues oracions.
8 ‘Xenofòbia’
El títol d’aquest fragment es temàtic, ja que el
terme ‘xenofòbia’ és el punt de partida de la crítica de Fuster a l’odi a
l’estranger. Així, critica la xenofòbia, mitjançant la següent estructura
argumentativa:
En la introducció (línies 1-9) s’introdueix el
tema. Al desenvolupament (línies 9-30) l’autor parla de si el patriotisme pot
derivar en xenofòbia, posa en dubte si el turisme combat o no la xenofòbia i
menciona a Chauvin (persona que considera perillosa, de qui deriva el terme
‘xovinisme’). En la conclusió (línies 31-45) l’autor afirma que la xenofòbia mai no
desapareixerà perquè és un element que forma part de la nostra cultura i està molt present a l’educació.
B) Respecte a la forma:
1) Digues una característica que presenta l’estil de Fuster en aquest
fragment i explica la seua funció o finalitat. Quines altres característiques
d’estil destaquen en Diccionari per a
ociosos?
1 ‘Cadira’
Trobem un registre estàndard amb elements propis
de l’oralitat, per això resulta com si estiguera parlant al lector. L’estil de
‘Diccionari per a ociosos’ es caracteritza per la modalització i la
subjectivitat per a persuadir al lector. Trobem recursos orals com l’expressió
‘culs plans’ (línia 26) o l’oració interrogativa a les línies 84 i 85. Dins els
elements modalitzadors destaquen els díctics referents a l’emissor en primera
persona del singular (torno a dir-ho, tinc, tracto...) i del plural, per a
involucrar el lector i convèncer-lo que el seu punt de vista és correcte
(comencem, nostra, nostres...). A més a més, trobem verbs performatius (creure,
dir) i lèxic valoratiu: substantius (turment, desgràcia, virtut...) i adverbis,
com ‘afectuosament’ (línia 77). Els quantificadors ‘menys’ (línia 76) o ‘tant’
(línia 94) intensifiquen les valoracions subjectives. El connector ‘per sort’
(línia 70) també mostra l’opinió de l’autor.
2 Covardia
Aquest fragment està molt modalitzat, ja que el
gènere de l’assaig es caracteritza precisament per la modalització, que és el
conjunt de marques lingüístiques que mostren la presència de l’autor, així com
la seua subjectivitat. Trobem díctics de primera persona del plural (volem,
hauríem, trobarem...) per a incloure el lector. Així, trobem també díctics
referents al lector, al qual l’autor s’adreça mitjançant la segona persona del
plural (sou, vostre, podeu...) per a fer-lo participar. Fins i tot l’alliçona,
amb l’ús de l’imperatiu (censureu, condemneu) i ens avança que va a donar-nos
‘una bona regla de conducta’ (línia 15). Empra també la interrogació retòrica
(línies 3 i 4) per a fer reflexionar. Per últim, destaca la cursiva en la
paraula ‘valentia’ (línia 14), per a aportar un matís irònic.
3 ‘Escepticisme’
Aquest fragment presenta una evident
modalització, encara que a soles empra la primera persona del singular en la
primera oració (‘M’agradaria’). No perd mai de vista el públic, ja que pretén convèncer-lo
dels valors positius que pensa que té l’escepticisme. Així presenta una
exposició ordenada dels diferents aspectes, incloent incisos aclaridors entre
guions (línia 4) i utilitzant el verb ser (‘és’) per a oferir definicions. No
obstant això, aquestes definicions i els recursos explicatius es barregen amb
elements modalitzadors. Trobem lèxic valoratiu: substantius (heroisme, odi,
resignació...), adjectius (raonable, sensible, viable...) i adverbis
(cautelosament). A més a més, empra verbs performatius (dubtar, voler,
saber...) i la cursiva (línies 4 o 9) per a marcar els aspectes que tracta.
4 ‘Gent’
Aquest fragment està molt modalitzat. En
primer lloc, trobem díctics referents a l’emissor: marques de primera persona
del singular (Jo, designo, dic...) i del plural, per a involucrar el lector, a
qui Fuster mai no perd de vista. Per exemple: diem (línia 1), volem (línia 2),
ens (línia 12), etcètera. Trobem verbs performatius, com per exemple el verb
‘admetre’ a la línia 13. Destaca també el lèxic valoratiu que evidencia
l’opinió de l’autor envers el tema: substantius connotatius (apassionament,
il·lusió...) i adjectius qualificatius (ofuscat, justes, congregats...). Per
últim, hi ha aclariments entre guions que mostren el posicionament de
l’assagista (línia 1).
5 ‘Lectura’
Aquest fragment està molt modalitzat,
característica pròpia de l’assaig. Trobem díctics referents a l’emissor:
marques de primera persona del singular (jo, entenc, em...) i del plural (per a
incloure el lector i persuadir-lo). Per exemple: distingim (línia 65), acudim
(línia 85), veiem (línia 176). Destaca el lèxic valoratiu amb el qual l’autor
mostra allò que pensa: substantius (temptació, obligació, malaltia...) i
adjectius (vital, abstret, poruc...). Per últim, també són marques modalitzadores
els recursos retòrics, que serveixen per a donar expressivitat i cridar
l’atenció del lector. Així, trobem dues interrogacions retòriques (línies 115 i
27) i també una comparació (compara la vida amb un remolí).
6 ‘Rellotge’
Com que aquest fragment es classifica dins el gènere
de l’assaig, és lògic trobar-hi molta modalització. L’autor empra el guions per
a afegir comentaris subjectius (línies 81-82). Localitzem marques díctiques
referents a l’escriptor: primera persona del singular (penso, línia 1) i del
plural (nostres, ens, necessitem...). Així Fuster involucra el lector, a qui
mai no perd de vista, ja que vull persuadir-lo. A més a més, trobem lèxic
valoratiu: substantius (revolució, duresa, impacte...), adjectius (lenta,
lúgubre, dolorós...) i adverbis (subtilment). Amb els quantificadors Fuster
intensifica les valoracions (menys, massa...). Per últim, trobem recursos
expressius, com la metàfora de la línia 48 en què es parla del temps com si
pogués filtrar-se i desaparèixer.
7 ‘Ser’
Aquest aforisme està modalitzat perquè encara que
l’assagista empra la tercera persona del singular (és, tindria) enuncia amb
aparent objectivitat la seua tesi, el seu propi pensament: està segur que tots
ens imaginem diferents de com som, perquè sinó no ens suportaríem. Aquesta
modalització s’evidencia amb el lèxic valoratiu: el substantiu ‘paciència’,
l’adjectiu ‘distint’ i el verb ‘suportar-se’. Trobem també el quantificador
‘prou’. Joan Fuster empra el present intemporal, donant així un caràcter universal
al seu pensament.
8 ‘Xenofòbia’
Aquest fragment es caracteritza per un llenguatge
amb lèxic col·loquial (bestieses, línia 2) i culte (prosàpia, línies 19-20).
Aquest text està molt modalitzat. Trobem díctics referents a l’emissor en
primera persona del singular (opino, sé, dubto...) i del plural (fem, som... ).
Així Fuster involucra el lector i mai no el perd de vista. D’altra banda està el
connector ‘personalment’ (línia 31) que introdueix el punt subjectiu de vista
de l’assagista. Per últim, destaca el lèxic valoratiu: substantius (odi,
abusos, enemic...), adjectius (tràgic, salvatges, fatal...). També es un
element de la modalització l’ús d’oracions en mode subjuntiu (línia 44).
2) És aquest text un aforisme? Justifica la teua resposta.
L’únic aforisme del ‘Diccionari per a ociosos’ dins
dels huit fragments que analitzem es titula ‘Ser’. Són dues frases curtes i
enginyoses, per això és un aforisme. Diu així: ‘Tothom s’imagina ser distint de
com és. Si no fos així, ningú no tindria prou paciència per a suportar-se a si
mateix’. La resta de fragments, en ser més llargs, no es consideren aforismes.
L’aforisme resumeix de mode cridaner un pensament de l’autor. El lector haurà
d’extraure les seues pròpies conclusions.
PREGUNTA 3B) RELATIVA A LA CONTEXTUALITZACIÓ
CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL
Fuster publicà 'Diccionari per a ociosos' l'any 1964, quan el règim franquista començà a obrir-se internacionalment. Desaàregué la censura prèvia (1966) i la prohibió de publicar en català.
A la dècada dels quarante, la tràgica situació de la postguerra espanyola s'accentuà per les consequències de la II Guerra Mundial, tant política com econòmica i culturalment. L'existencialisme (Sartre), serà una consequència d'aquesta crisi. Els escriptors explicitaran el seu compromís amb una visió progressista i crítica amb la problemàtica social i cultural. En el gènere assagístic influirà el corrent existencialista, cosa que aflorarà en Fuster.
Fruit dels moviments cívics i reivindicatius, destaca als seixanta l'aparició de la Nova Cançó. L'objectiu era nomalitzar i defensar l'ús del català cantant cançons contemporànies. Destaquen Raimon i Lluís Llach.
Cal assenyalar que as cinquante s'aconsegueix sortir de la clandestinitat i recuperar la força creativa que s'havia sostingut des de l'exili fins arribar a l'any 1962 amb la fundació d'Edicions 62. S'afegiran noves editorials com ara Proa o Tres i Quatre.
A més a més, es produí un increment de la premsa periòdica. Es consoliden revistes culturals del període anterior (Canigó) i n'apareixen de noves (Gorg).
L'assaig es diversificà i començaren a publicar-se obres que van més enllà de temes nacionals, els quals ocuparen els escriptors de la dècada anterior, empesos per les circumstàncies històriques a triar la reflexió sobre el país. L'assaig es percebut com un gènere que pot influir en la societat.
ETAPES DE FUSTER
'Diccionari per a ociosos' forma part del blos d'assaigs humanístics, dins els quals distingim sis modalitats:
1. Monotemàtics: El descrèdit de la realitat.
2. El diccionari sistemàtic volterià: Diccionari per a ociosos.
3. Recopilació d'articles i assaigs breus: L'home mesura de totes les coses.
4. Aforisme: Judicis finals, Sagitari...
5. Dietari: Causar-se d'esperar.
6. Reculls d'articles de premsa: Examen de consciència.
Aquests assaigs son humanístics per la temàtica antropocèntrica i intemporal. Suposen un esforç de comprensió envers els homes, les coses, els fets... Aquests interessos universals insereixen la seua literatura en el pensament humanista del segle XVI, un corrent basat en la raó. I l'escepticisme sistemàtic (Montaigne) com a tret principal de les seues reflexions.
La reflexió de Fuster abraça tot el territori del domini lingüístic català. Connecta amb Carles Riba, Jaume Vicens Vives, Joan Maragall... D'altra banda, rep les influències europees marxistes, escèptiques i existencialistes. Manifestava preferència pels pensadors moralistes francesos.
Més enllà dels assaigs humanístics, Fuster es dedicà en el bloc d'Estudis d'història cultural a la investigació literària. Les èpoques històriques que més li interessaren foren aquelles en què hi ha hagut més problemes al voltant de la llengua i la consciència col·lectiva com a nació. El seu estil es entenedor i amb agudesa expositiva.
Quant als escrits sociopolítics, podem subratllar una gran diversitat formal i temàtica, guiada per una passió pel seu poble. Molt important va ser l'assaig d'interpretació històrica 'Nosaltres els valencians' (1962) i altres obres com 'Ara o Mai'. Menció a part en aquest bloc són les guies turístiques entre la descripció i la interpretació ('L'Albufera de València').
Finalment, destaquem els treballs de crítica ('Contra el Noucentisme').
˃Quines característiques generals presenta el gènere de l’assaig en el context de l’escriptura de l’obra?
Després de la II GM es produí un ressorgiment de l’assaig des de la concepció més humanista. L’existencialisme de Sartre, serà una conseqüència de la crisi moral i creativa davant la tendència autodestructiva plasmada en la guerra, l’holocaust o l’ús de lesbombes atòmiques. L’assaig més moralitzant, més clàssic i polèmic, va estar conreat per Simone de Bouvoir, Jean Paul Sartre, Albert Camus... Per altra banda, des de l’àmbit científic es van escriure obres a fi de reflexionar sobre ciència o per facilitar-ne la seua divulgació. Així, trobem assaigs de biòlegs com Jean Rostand, o de com Erich Fromm.
Quant a l’assaig en català, al voltant dels anys 50 es va decantar per la «reflexió sobre el país», en paraules de Joan Fuster. El debat intel·lectual sobre la nació es va plantejar com una necessitat i una eixida a les restriccions polítiques del franquisme. Destaquen escriptors com Josep Ferrater Mora o Josep Trueta (que publiquen des de l’exili) i l’historiador Jaume Vicens Vives, autor de l’assaig acadèmic divulgatiu 'Notícia de Catalunya', obra incisiva i precedent explícit de Nosaltres els valencians de Fuster. Menció especial mereix el filòleg valencià Manuel Sanchis Guarner amb l’obra 'La llengua dels valencians' (1962).
Als seixnte, quan Fuster publica Diccionari per a ociosos (1964), també trobarem l’assaig polític. Considerat un gènere que pot influir en la societat, serà cabdal per a les generacions joves, protagonistes dels moviments de contestació del Maig del 68. Un bon exemple d’aquesta mena d’assaig modern i europeu són les obres de l’escriptora catalana Maria Aurèlia Capmany, amb títols com La dona a Catalunya (1966) o La joventut, és una nova classe? (1969).
Altres modalitats de l’assaig foren les biografies i memòries d’autors com Gaziel i Josep Maria de Segarra. I l’assaig deliberatiu de l’obra 'Homenots', de Josep Pla. Finalment cal mencionar l’articulisme d’opinió que van practicar diferents autors, entre els quals Joan Fuster.
˃Quins altres autors o autores d'assaig destaquen en el context d'escriptura de l'obra? Mínim dues persones autores aportant-ne títols i característiques bàsiques d'aquell(e)s o de les obres.
La influència del Maig del 68 francés inaugura nous temes assagístics. En aquest context, Maria Aurèlia Capmany (1918-1991) esdevé una de les veus més polifacètiques i autèntica dinamitzadora cultural i teatral. És una de les dones que més atenció dedicà a la pràctica d'un assaig modern. Tres dels grans títols en són: 'La dona a Catalunya' (1966), 'La joventut, és una nova classe?' (1969), i 'Pedra de toc' (1970). Els anys seixanta Maria Aurèlia Capmany va topar amb La mística de la feminitat, de Betty Friedan, el llibre que va encaminar-la decisivament cap a un dels grans eixos de la seua vida i obra: el paper de la dona a Catalunya. Començà a treballar a partir d’uns interrogants: on som?, què n’ha quedat de les velles reivindicacions?, la dona
catalana se sent satisfeta del lloc que ha conquerit a la societat? 'Consciència i situació' va sortir publicat l’abril del 1966 i constitueix la primera història moderna del feminisme. Capmany hi conclou que la dona viu en una societat que pràcticament l’exclou: tant l’Església com l’Estat la priven d’intervenir socialment i, per tant, el matrimoni continua sent la millor sortida personal i social. També hi planteja temes innovadors, com la condemna de l’ablació del clítoris.
Un altre autor d'importància cabdal dins l'assaig abans, durant i després dels seixanta és Josep Pla, un dels escriptors admirats per Fuster. Té una extensíssima bibliografia que abraça seixanta anys i cultiva diversos gèneres relacionats amb el periodisme com a corresponsal o periodista observador: articles d'opinió, cròniques, reportatges de països, llibres de viatges, dietaris... Bona part de l'obra es relaciona amb l'assaig. Ofereix una visió completa de la societat del seu temps. La major part la va escriure en català i només circumstancialment ho va fer en castellà (per raons de censura o per poder subsistir, tal i com li va succeir a Fuster). Pla va viure completament dedicat a l'escriptura. Les característiques més importants de l'estil planià són la simplicitat, la ironia i la claredat. Detestava els artificis i la retòrica buida. Va ser un observador agut de la realitat i dels detalls més petits, i va donar un fidel testimoniatge de la societat del seu temps. Les
seues obres mostren una visió subjectiva i col·loquial, en la qual destaca, malgrat tot, un enorme treball estilístic. El dietari és probablement el format planià més valorat per la crítica. Es tracta d'una forma literària poc conreada en la literatura catalana, constituïda per anotacions, observacions i reflexions diàries o periòdiques. Aquest estil proporciona a Pla gran llibertat en l'ús combinat de gèneres diferents: el diari personal, la descripció, la narració, el diàleg... El quadern gris és el dietari que el va consagrar. No es tracta d'un diari autèntic, sinó d'un diari de ficció.
˃Com evoluciona el gènere de l'assaig amb posterioritat al context d'escriptura del Diccionari per a ociosos? Quines característiques presenta?
L’any 1972 dues editorials creen el premi d’assaig Joan Fuster. Des de la fi dels seixanta hi hagué una demanda social de gent amb inquietuds polítiques i culturals que afavorí la lectura i, per consegüent, la creació de prosa no narrativa en què la temàtica històrica i lingüística pròpia superà l’interés per la ficció.
A l'antologia de textos assagístics (1960-1985) que publica Vicent Salvador sota el títol 'Tebeos' per a intel·lectuals (1985), la selecció s'adiu més al concepte d'assaig divulgatiu, ja que la majoria d'autors no pot evitar partir dels seus treballs d'investigació històrica, sociològica o cultural. Apreciem una major diversitat temàtica en els nous treballs.
Rafael Lluís Ninyoles i Lluís V. Aracil són sociolingüistes que ens descriuen el conflicte lingüístic valencià i aporten idees per tal de tancar-lo. Publiquen obres valuoses, que han esdevingut clàssiques, des de finals dels seixanta fins les primeries dels vuitanta.
Al llarg dels setanta, un grapat d'autors des de Castelló fins Alacant publiquen a l'editorial Estel, i a 3 i 4, textos que van des de les estampes a la caracterització de les comarques amb una idea de país.
Josep Piera s'acosta al gènere assagístic amb dues obres que presenten reflexions personals en forma de dietari i de llibre de viatges amb un caire intimista i líric des de les vivències del paisatge, els records, la literatura i la vida...
Josep-Vicent Marqués, sociòleg i periodista, publicarà dos èxits de l'assaig: 'País perplex' (Premi d'assaig Joan Fuster del 1974) i 'No és natural' (1980).
Joan Francesc Mira representa la continuïtat del llegat fusterià amb un estil, d'altra banda, diferenciat. Amb 'Crítica de la nació pura' (1984), reflexiona sobre el concepte de nació com a instrument de domini i submissió.
˃Quins autors o autores destaquen en el gènere de l'assaig amb posterioritat al context d'escriptura d'aquesta obra. Quines semblances, novetats, diferències presenta l'escriptura d'aquests altres autors o autores respecte a Joan Fuster.
Joan Francesc Mira és un dels intel·lectuals valencians vius més importants. Estudià llengües i cultura clàssica (a Roma i a la UV). Ha publicat estudis antropològics i d’etnologia. Com a articulista i assagista reflexiona reflexió sobre la societat contemporània i els seus problemes com a col·lectiu. Manté una intensa activitat intel·lectual, un compromís cívic i social amb la societat valenciana i participa de la reflexió sobre la identitat com a poble. És autor d'una obra prolífica: traduccions, novel·les, assajos, articles...
-Traductor de 'La divina Comèdia de Dante', 'Els Evangelis'...
-Autor de novel·les com: 'Els cucs de seda', 'Borja Papa'...
-Redactor d’assajos sobre antropologia, sociologia i etnologia.
Temes que aborda als articles i els assajos:
· El nacionalisme
· La relació entre la cultura i el poder o la creació
· L’evolució de les identitats i dels símbols que la conformen
· La importància de les llengües per tal de crear «consciència col·lectiva»
Obres principals d'assaig:
· 'Crítica de la nació pura', aproximació al concepte de nació des de l'òptica de l'antropologia.
· 'Sobre la nació dels valencians', que tracta de l'evolució del nacionalisme valencià en els darrers trenta anys.
Els articles periodístics tracten temes que preocupen la societat (conflictes polítics, etc.). Escriu textos accessibles i suggeridors que arriben bé a la gent. Sol partir d’un fet de la vida quotidiana per reflexionar sobre la vida de les persones i la societat.
Martí Domínguez i Romero és un autor especialitzat en narrativa i assaig. Va obtenir el 39è Premi Josep Pla en 2007 per la seua novel·la 'El retorn de Voltaire'. En la seua obra, els interessos literaris se superposen als científics. Des de l'any 1999 dirigeix la revista de recerca científica 'Mètode', motiu pel qual fou guardonat l'any 2007 amb el Premi Nacional de Periodisme.
Doctor en Biologia per la Universitat de València (UV), ha alternat la recerca i la docència amb el periodisme i la literatura. De fet, és professor de periodisme a la UV. Molts dels seus articles de divulgació han estat recollits en forma de llibre. Tant en els assajos divulgatius com en les obres de ficció integra coneixements científics i culturals.
Els temes que tracta l'autor quedarien inclosos dins un gran tema: comportament, vida i costums. Ara bé, els articles ens condueixen a temes absolutament variats: literatura, rondalles, tradicions, amor, sexe, moda, subsistència, filosofia (el fet de riure, la mort), història, geografia, racisme, llengua...
Destaca el seu recull d'articles, Bestiari, (2000), amb el qual no vol fer divulgació científica, sinó que té una motivació purament literària.
No hay comentarios:
Publicar un comentario