Vicent Andrés Estellés: Llibre de meravelles. Preguntes 3b).

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS. Llibre de Meravelles.

Preguntes 3.b. relatives a la contextualització de l'obra [80 mots: 1 punt al selectiu]

 

1.En quin context històric i cultural se situa l'escriptura de Llibre de Meravelles?

 

Situaria l’escriptura de Llibre de Meravelles (1958-1968) a l’època de la dictadura franquista (1936-1975), per tant, a la literatura de postguerra. És un moment al qual el postsimbolisme i el realisme històric comencen a obrir-se pas: el franquisme comença a ser contestat. Encara no s’havien aprovat les edicions catalanes, motiu pel qual aquest poemari i altres obres no es publicaran fins a l'any 1971. Però encara que trobem aquest context de censura, des de 1939, els intel·lectuals catalans, ja siga des de l’exili o la clandestinitat, publiquen obres i incentiven la continuïtat cultural i lingüística.

 

2. Situa aquesta obra en la trajectòria d’Estellés (etapes, blocs) i digues algunes característiques de l'etapa o bloc, o diferències respecte a altres etapes.

 

Aquesta obra la situem en la seua segona etapa de producció (1939-1970), la qual està majoritàriament centrada en la postguerra valenciana. Així a finals dels cinquanta comença a escriure el Llibre de Meravelles i l’acaba a finals dels seixanta. En aquesta etapa el poeta se sent atret per diverses orientacions estètiques: realisme compromès, simbolisme, intents d’innovació… Publica títols com ‘L’amant de tota la vida’ (1965) i és lector de Pablo Neruda o León Felipe, al mateix temps que influeix en autors valencians.

 

3.Quines característiques generals presenta el gènere poètic en el context de l'escriptura de Llibre de Meravelles?

 

Dins un context de censura franquista, era més senzill publicar poesia que obres d’altres gèneres literaris, pels recursos expressius emprats i els jocs amb el llenguatge. Així, trobem un marcat simbolisme als primers anys de la dictadura fins que als seixanta es comença a concebir la poesia com un element de lluita contra la dictadura, passant així al realisme històric i al compromís social, influenciat pel marxisme i una voluntat d’alliberació. A València destaquen poetes com Vicent Andrés Estellés, Pere Quart o Salvador Espriu.

 

4.Quins altres autors o autores de poesia destaquen en el context d'escriptura de Llibre de Meravelles (mínim 2)? Aporta algunes dades sobre l'escriptura d'aquests altres autors o autores (títols destacats, característiques).

 

Altres autors coetanis de poesia són el següents:

 

Salvador Espriu (1913-1985)

És justament a la dècada de 1960 quan es va fer més popular: esdevé un símbol de reivindicació per a Catalunya i el consideren ‘el poeta del poble’. A l’any 1971 publicà un llibre de poemes: Setmana Santa, amb el qual guanyà el Premi de la Crítica de poesia castellana, tot i que la obra era en català.

 

Joan Oliver i Sallarès (1899-1986)

Sota el pseudònim de Pere Quart, escrivia poesia i teatre. Es considera un dels autors més importants de la literatura catalana del segle XX. La seua obra rep influències del realisme, amb un to escèptic influenciat per la Guerra Civil i el posterior exili familiar. Trobem obres com ‘Oda a Barcelona’ o ‘Poesia de Pere Quart’.

 

5.Quins altres models o corrents del mateix gènere trobem en el context de Llibre de Meravelles? Explica les seues diferències respecte al model o corrent en què s'inscriu l'obra Llibre de Meravelles.

 

A la literatura de postguerra trobem diferents corrents poètiques. Als primers anys, predominà la poesia simbolista, anomenada així perquè a les obres s’havien d’emprar símbols i metàfores per tal que no foren censurades. Cap als anys cinquanta i sobretot als seixanta, amb la progressiva obertura del règim franquista, passem d’una poesia simbolista al realisme compromés que denuncia la misèria que es va viure a la Guerra Civil i que perdurà durant la dictadura. Aquest és el corrent al qual pertany el Llibre de Meravelles (realisme compromés).

 

6.Com evoluciona el gènere poètic amb posterioritat al context d'escriptura de Llibre de Meravelles? Quines característiques presenta?

 

A finals dels anys setanta, amb l’arribada de la democràcia (1975) ens endinsem en la modernitat literària, marcada per diversitat d’estils, per l’intent de barrejar la separació entre cultura alta i popular i per la intertextualitat. Destaquen poetes com Martí i Pol, Joan Navarro, Gaspar Jaén… ambs diferents posicionaments. Als noranta va morir Vicent Andrés Estellés (1993) i varen continuar la seva obra poetes com Josep Maria Llompart o Joan Brossa. A principis del segle XXI la producció catalana en general és més numerosa i de millor qualitat.

 

7.Quins autors o autores destaquen en la poesia amb posterioritat al context d'escriptura de Llibre de Meravelles (mínim 2)? Quines semblances, novetats o diferències presenta l'escriptura d'aquests altres autors o autores respecte a l'autor del fragment?

 

Alguns dels autors posteriors a la literatura de postguerra són:

 

Josep Maria Llompart (1925-93)

Com Estellés, va escriure poemes de temes populars i estètica realista. Estigué influenciat per la ‘Generación del 27’. No obstant, a partir de l'any 1980 (amb Mandràgola) abandonà el realisme i inicià una etapa de reflexió sobre la mort i amb un llenguatge molt elaborat.

 

Joan Brossa (1919-98)

Es considera el poeta més important avantguardista (introdueix, per tant recursos innovadors) de la segona meitat del segle XX. Així, com Estellés, ha emprat diverses formes mètriques: des de sonets, romanços, quartets… fins al vers lliure. Alguns títols de poesia són 'Mom' (1988) o 'Poesia visual' (2003).