Exemple comentari de text 4 i activitats

Exemple comentari de text 4 i activitats

Llig aquest text i respon les preguntes següents.

 

1         Quasi amb la clau al pany, la Sara es fa enrere. Vigila que en Sergi no la vegi i torna a desfer el camí. Té consciència que s’amaga i no li agrada gens; se sent en falta i té les galtes vermelles de vergonya. No sap mentir. Però no té ganes d’estar-se a casa: n’hi hauria prou, transparent com és, amb una mica de pressió de la seva mare, perquè li ho acabés explicant tot. I a més, té pressa per escriure una carta a en Sergi i dir-li la veritat, perquè tant d’engany ja li comença a pesar massa. Entra en una papereria i compra paper gruixut i sobres a joc. Allà al costat hi ha un cafè i s’asseu al fons del local, a la taula més apartada. Escriu a raig, absolutament aïllada de la música tan alta, de l’estrèpit dels cambrers, que fan anar sense mirament tasses i plats, del borbolleig del vapor que escalfa la llet i de l’inclement molinet del cafè, que no s’atura. 

10               Estimat Sergi,

T’escric perquè no m’atreveixo a dir-te de viva veu el que et vull dir. Sé d’entrada que et faig molt de mal i et demano que em perdonis, però no vull allargar més aquesta situació nostra, que tu mateix ja veus que ha canviat i que no és com abans. Sóc jo que he canviat i sóc jo que no sóc com abans. M’he enamorat d’un home. És un home més gran que jo , i que tu. És un home casat. Jo no havia sentit mai res semblant al que sento quan estic amb ell. Només fa una setmana que el conec. No t’enfadis amb mi, t’ho demano, no puc ser feliç si sé que em guardes rancor. A tu t’estimo molt, però amb ell és diferent: ell és l’home que em protegirà i que m’estimarà tota la vida. No sé què més puc dir-te. No saps el greu que em sap. Potser és una bestiesa, però m’agradaria molt, quan ell i jo visquem junts, que vinguessis a casa. Jo seré sempre amiga teva. 

20         Signa la carta amb els ulls plens de llàgrimes. La rellegeix, fa un glop de cafè, que ja és gelat, la plega i la posa a dintre el sobre. Mira a fora a través dels vidres. Tot i que el matí no ha perdut cap mica de claror, a ella li sembla que un núvol s’ha posat entre ella i el sol.

 

Maria Mercè Roca, L’Àngel del vespre , Barcelona, Columna, 1998, p. 177-178.

 

  

1.  Comprensió del text

 a)   Descriu el tema i les parts bàsiques del text. 

El tema d’aquest text és la ruptura o trencament per escrit de Sara amb Sergi, ja que estima a un altre.

Podem dividir el text en tres parts bàsiques: en la primera (línies 1 a 9) el narrador en tercera persona ens conta que Sara ja no pot seguir amb la mentira i s’afanya a escriure a Sergi una carta contant-li la veritat. En la segona part (línies 10 a 19) podem llegir la carta de Sara, amb la qual posa fi a la seua relació amb Sergi perquè estima a un home més major, tot i que destaca que se sent malament per ferir-li. En la tercera part (línies 19 a 22) Sara torna a llegir la carta que acaba d’escriure i es decideix a enviar-la amb una tristesa que li pesa al cor.

 

 b)  Resumeix el contingut del text amb una extensió  màxima de 10 línies.

El resum del text podria ser el següent:

Sara se sent incapaç de continuar amb el seu engany i s’afanya per escriue a Sergi, perquè vol contar-li la veritat. Entra a un cafè i li escriu una carta amb la qual dona per conclosa la seua relació i li explica que conegué un home major casat fa una setmana i que està enamorada d’ell. Expressa el seu sentiment de tristesa per fer-li això i li convida a que els visite en un futur, perquè l’estima com amic. Li costa prou –estava plorant-, però per fi es decideix a lliurar la carta.

 c)    Identifica la tipologia textual i especifica almenys dos trets característics d’aquesta tipologia presents al text.                                             

La tipologia textual d’aquest fragment és la tipologia textual narrativa. Dos trets característics podrien ser els següents:

 -Seqüències descriptives. Descripció de l’estat anímic.

-Narrador que conta els fets en els quals Sara es la protagonista.

-Gènere epistolar.

 Moltes vegades als textos narratius trobem recursos literaris per a embellir el llenguatge. Per exemple, trobem la metàfora ‘a ella li sembla que un núvol s’ha posat entre ella i el sol’ per a explicar que malgrat la claror del dia, el seu interior no és clar, sinó obscur, perquè els sentiments que hi predominen són obscurs: tristesa i culpabilitat.

En segon lloc, trobem una seqüència descriptiva (línea 7 a 9) que ens explica quin ambient l’envolta a la cafeteria. Les descripcions són molt freqüents als textos narratius, per a donar informació del lloc on es desenvolupa l’acció –com en aquest cas-, o bé oferir informació sobre altres personatges.

 

 

d)   Identifica les veus del discurs que hi ha al text.

Al discurs trobem dues veus: la del narrador onmiscient en tercera persona del singular (principi i final) i la de Sara, de les línies 10 a 19, quan llegim la seua carta, que està en cursiva. D’aquest mode el narrador empra el discurs indirecte lliure per a incorporar al seu discurs narratiu les paraules exactes de la portagonista, sense emprar fòrmules de dicció, sinó respectant el mode d’expressió del personatge. (Lletra cursiva).

 

 

2.  Anàlisi lingüística del text

 

a)   Indica la pronunciació dels elements subratllats :

 

1.   gens (línia 2): sorda o sonora? Sonora

2.   les galtes (l. 2): sorda o sonora? Sonora

3.   joc (l. 6): oberta o tancada? Oberta

4.   greu (l. 18): oberta o tancada? Tancada

 

b)   Torna a escriure el fragment següent del text (línies 11-13) canviant la referència temporal de present a passat dels verbs subratllats. Tin en compte que ara no comença amb un T’escric sinó amb un Et vaig escriure: [1 punt]

 

Et vaig escriure perquè no m’atreveixo a dir-te de viva veu el que et vull dir. Sé d’entrada que et faig molt de mal i et demano que em perdonis, però no vull allargar més aquesta situació nostra, que tu mateix ja veus que ha canviat i que no és com abans.

 

Et vaig escriure perquè no m’atrevia a dir-te de viva veu el que et volia dir. Sabia d’entrada que et feia molt de mal i et vaig demanar que em perdonares/perdonessis, però no volia allargar més aqueixa situació nostra, que tu mateix ja veies que havia canviat i que no era com abans.

 

c)   Digues el significat que adquireixen aquestes paraules al text o indica’n un sinònim. [1 punt]

 

1.   vermelles (línia 2) Roges.

2.   estar-se (l. 3) Quedar-se, estacionar-se, no moure’s d’un lloc...

3.   gruixut (l. 6) Gros, voluminós...

4.   s’atura (l. 9) cessa, es para, es frena, es deté...

 

3.  Expressió i reflexió crítica

 

a)   Quines característiques generals presenta el gènere poètic en el context d’escriptura de Llibre de Meravelles?

 

En un context de censura franquista, era més senzill publicar poesia que obres d’altres gèneres literaris, pels recursos expressius emprats i els jocs amb el llenguatge. Així, trobem un marcat simbolisme als primers anys de la dictadura fins que als seixanta es comença a concebir la poesia com un element de lluita contra el règim dictatorial, donant pas al realisme i al compromís social, influenciat pel marxisme i una voluntat d’alliberació. A València destaquen poetes com Vicent Andrés Estellés, Pere Quart o Salvador Espriu.

 

b)    Redacta un text de característiques semblants al de Maria Mercè Roca, sobretot quant al registre, a la tipologia, a les veus del discurs i als recursos expressius, en què intentes justificar una decisió difícil que has pres. (Extensió: unes 150 paraules).

 

Formàven un bon equip de futbol, un equip d’amigues. Era l’últim partit de la lliga. Esther sabia que l’any següent no tornaria a jugar en eixe equip, però ningú malgrat els seus pares i ella ho sabia. Guanyaren per poc, i Esther va disfrutar totes les jugades, tastant-les com un xiquet tasta el primer pastís que menja. No volia que s’acabara el partit.

Estimat entrenador,

He estat ocultant el darrer mes que ja no em voreu l’any que bé jugant al vostre equip, perquè he d’anar-me a València a viure per motius de treball dels meus pares i no sé si tornaré, però és segur que resultaria molt car continuar jugant ací a Mèrida vivint allí. Ja m’he buscat un equip a Xeste. No m’he atrevit a dir la veritat presencialment, no me sentia amb forces i vos demane disculpes. Us desitge el millor i tota la sort del món. Espere que les xiques no s’enfaden amb mi i que puguen entendre-ho. Els comiats em posen massa trista.

Va enviar el misstage amb una llàgrima caient-li per la galta. Apagà el mòbil i pujà el volum de la ràdio.