El primer cos sense vida
que vaig veure fou el de Tom. Era al pati de l’hostal, tombat damunt d’una taca
d’oli d’automòbil. De seguida m’adoní que no dormia. M’hi vaig estar una estona
llarga escodrinyant la mort sobre fons negre. Quan vaig considerar que en tenia
prou, avisí la mare. Ella tampoc no es va mostrar massa afectada, i el facturà sense manies. A demanda
seua, uns
borratxets habituals de la casa abandonaren transitòriament la barra i se’l van
emportar, cobert amb un sac de jute que em van fer descosir a posta per a
l’ocasió. Dos l’agafaven de les potes, mentre un tercer li sostenia el llom.
Els venia just mantenir-se drets, però, fent tentines, enfilaren contents el
camí de l’assarb, potser
pensant que tindrien el beure pagat durant una temporada. Vaig intuir que les
despulles no tardarien a anar séquia avall, surant en l’aigua cavallera. Un
despropòsit insalubre amb molt de
predicament local.
No em vaig estrenar amb cadàvers humans fins que
comencí a estudiar a la facultat. El cos exsangüe d’un home jove jeia de
sobines damunt d’una taula que ocupava un lloc principal al laboratori. La
carn, d’aspecte saginós, quasi es camuflava amb el marbre blanc que feia de
post. Els llavis morats i els orificis ennegrits de nassos i orelles destacaven
a bastament en la testa calba. A la resta del cos tampoc no tenia ni un pèl. Recorde que vaig pensar
si no l’haurien soflimat. L’experiència posterior em va fer saber que l’havia
encertada de ple.
El professor ens hi havia portat a posta el primer dia
de curs. Pretenia fer desistir ben aviat de la dèria de ser metge a qui no poguera suportar-ho.
Efectiu: a alguns dels companys acabats d’estrenar no els tornàrem a veure. La
selecció natural, com més
ràpida, menys traumàtica.
Ho vaig aprendre aquell dia, i ho he tingut sempre com a axioma.
Anatomia Patològica fou des del principi la meua assignatura predilecta. La part pràctica
és dissuasiva per a
molts. En canvi, la manipulació de cossos, sencers o seccionats, sempre m’ha
atret. És una tasca agraïda
i, encara que no ho semble,
més asèptica que moltes
altres. El treball teòric és, si cap, més senzill. En essència, s’ha de conéixer amb rigor la natura d’un element sa
per a poder detectar les anomalies
en els afectats per alguna patologia.
Després s’han de classificar
les tares. Faena descriptiva
i sistemàtica, en
definitiva. La faceta curativa és més complexa: cal pensar, decidir i actuar amb celeritat. És per això que mai no m’hi
he volgut involucrar. No s’adiu amb el meu caràcter calm i amb la meua manera pausada de fer les coses. Crec que he
fet bé de dedicar-me en exclusiva a la investigació i a la docència.
Durant més de trenta-cinc anys el laboratori ha sigut
per a mi una mena de gabinet de curiositats. Entre moltes altres coses, hi he pogut copsar el
pànic dibuixat en el rostre dels alumnes més escrupolosos. Mai no he
entés el perquè.
Ja no poden.
Tan sols destorben si els portes en la consciència.
Podem resumir aquest text de la següent manera:
De la línia 13 a la 19, descriu el cadàver, que era
d’un jove cremat. D’altra banda, de la línia 21 a la 25 diu que eixa exposició
del cadàver que tingué lloc el primer dia era una prova per a veure qui no
podria suportar el treball de metge.
2.
Indica quina és la tipologia textual predominant.
Hi ha alguna altra tipologia al text?
La tipologia textual
predominant és la narrativa, ja que està present un narrador que explica en
primera persona la seua història i està escrit en prosa. Així, trobem
expressions temporals (durant més de trenta-cinc anys, aquell dia, des del
principi...). El temps verbal que predomina és el passat simple i el
perifràstic (fou, havia portat, vaig veure...), tret característic de les
narracions. L’estructura de la narració és lineal, puix comença en el passat
del protagonista (en el moment en què va veure per primera vegada un cos inert)
i evoluciona fins arribar al seu present. Destacaríem el recurs de l’el·lipsi
per a donar velocitat al discurs i resumir la història. +Recursos estilístics.
(Seqüència descriptiva cadàver).
3.
Identifica la varietat dialectal
Aquest text pertany a la varietat occidental. Ho
podem justificar amb els següents trets lingüístics:
- Possessius: seua
(línia 5), meua (línies 27 i 35).
- Primera persona
del present d’indicatiu amb desinència en –e: recorde (línia 18).
- Imperfet de
subjuntiu amb la desinència en –r ̶ : poguera (línia 22).
- Present de
subjuntiu amb la desinència en –e: semble (línia 29).
4.
Assenyala marques de modalització
La modalització és el conjunt de marques
lingüístiques que evidencien la presència de l’emissor en el text, així com la
seua subjectivitat.
5.
Explica quin tipus de narrador hi apareix
El narrador d’aquesta
història és intern protagonista, ja que a més de participar el allò que conta,
ell esdevé el personatge més important de dels fets, que són experiències seues
i per això les relata en primera persona del singular. Com a exemple estan les
marques díctiques comentades prèviament a la pregunta 4.
6.
Explica amb les teues paraules o busca un
sinònim:
7. Assenyala l’antecedent
dels pronoms que hi apareixen. Indica la seua funció:
No hay comentarios:
Publicar un comentario