Rodolf Sirera: El verí del teatre. Preguntes 3a), 3 b) i 3 c).

RODOLF SIRERA

EL VERÍ DEL TRATRE

1/ Autoria, títol i dada aproximada d’escriptura. Comenta breument el context històric i literari del moment de producció.

L’autor de ‘El verí del teatre’ (1978) és Rodolf Sirera.

Quant a la situació d’aquest moment, és rellevant que és justament en aquest any (1978) en què es consolida la democràcia amb la Constitució de 1978. Feia tan sols tres anys que s’acabà el règim franquista. És una etapa de recuperació de la llengua –abans reprimida, en un context de censura-. A més a més, s’entra en la postmodernitat literària: es barregen els gèneres, influeixen els mitjans audiovisuals i la música, etc. En teatre destaquen autors com Sergi Belbel o Lluïsa Cunillé.

2/ Situa l’obra en la trajectòria de l’autor i comenta la rellevància.

Aquesta obra pertany a la segona etapa de producció de Sirera (1978-84), en la qual la seua escriptura és més variada, al nou context democràtic. Ha sigut traduïda a més de deu llengües i va estrenar-se en 1978 dins el programa televisiu ‘Lletres catalanes’. Segons l’autor, l’èxit d’aquesta obra, ha arribat fins i tot a eclipsar altres obres seues. El seu atractiu naix de la necessitat de l’autor de la reflexió dels límits de la representació teatral i d’una notable intensitat dramàtica dins d’una acció plena d’enganys i sorpreses.

A) Respecte al contingut o la temàtica:

3/ Quins referents de la realitat trobem?

Apareix com a referent de la realitat l’Enciclopèdia i també es fa referència a les categories socials en què es dividia la societat de l’època.

Així, situem la temàtica de l’obra al segle XVIII, l’època de la Il·lustració (quan varen aparèixer les primeres enciclopèdies). Com que encara es parla de l’existència de classes socials i sabem que es tracta de França, és lògic situar l’acció abans de la revolució francesa, que va tindre en 1789 (concretament l'obra es situa a l’any 1784).

4/ Situa o ubica el contingut del fragment en l’argument de l’obra o l’estructura de l’obra. (Segons el fragment).

Aquest fragment està ubicat a l’inici de l’obra, ja que estem davant el primer engany del marquès cap al comediant, qui arriba al seu palau i espera ser rebut per ell, però aquell està disfressat de criat. Ni tan sols nosaltres, mentre llegim, sabem que és ell –igualtat de desinformació entre Gabriel i els lectors, durant tota l’obra-, puix s’amaga sota el nom ‘criat’ i està disfressat, actuant. Encara que faça disquisicions elevades, Gabriel no dubta de la seua categoria social i es guia a soles per les aparences.

5/ Característiques i evolució dels personatges.

Els personatges són: el marquès de... i Gabriel de Beaumont. Veiem que el primer no té nom definit: està caracteritzat per la seua categoria social, pel seu poder. Evoluciona perquè al principi es comporta d’una manera normal i va descobrint-se la seua cruel personalitat amb el pas de l’obra.

D’altra banda, Gabriel és un comediant de prestigi. La seua evolució es fa evident en el canvi d’actitud cap al ‘criat’ i cap a aquest mateix quan ja sap que és el marquès; i, amb els canvis d’ànim: orgull professional, terror, esperança de viure i implorament final.

6/ Quina temàtica pròpia de l’obra es veu en aquest fragment? Quines altres temàtiques són característiques d’aquesta obra? (Segons el fragment)

El tema que ací veiem són les convencions socials i les relacions humanes desiguals de poder: el ‘criat’ diu que les categories socials es poden invertir i Gabriel defensa el contrari. Altres temàtiques de l’obra són: la reflexió sobre el teatre i el seu receptor (metateatre), els límits de la convenció artística (entre la realitat i la ficció, que hui enllaçaria amb les snuff movies), el mal i la transgressió moral i si aquesta pot comportar plaer, etc.

B) Respecte a la forma

7/ Veiem un engany o efecte sorpresa en aquest fragment? Juguen un paper destacat aquests recursos en l’obra? Raona la resposta amb el comentari d’altes exemples d’enganys o d’efectes sorpresa presents en l’obra. (Segons el fragment).

En aquest fragment trobem el primer engany del marquès (es fa passar per criat). Els enganys i les sorpreses juguen un paper fonamental a l’obra: constitueixen la seua estructura. Així, la primera part acaba quan Gabriel s’assabenta que és el marquès. La segona part conclou quan Gabriel es creu enverinat i així assistim a una tercera en què el marquès li fa creure que actuant –per segona vegada- podrà salvar-se. Per últim, a la quarta part està l’engany del verí (presentat com a antídot) i la sorpresa de la tota la veritat del pla.

C) Respecte al context històric i literari propi de l’obra i la ubicació d’aquesta en la trajectòria de l’autor

8/ En quin context històric i cultural se situa l’escriptura d’aquesta obra?

Aquesta obra s’escrigué a l’any 1978, dins un nou context democràtic on cal destacar l’arribada de la democràcia i l'aprovació de la Constitució. A soles feia tres anys que va acabar-se la dictadura franquista: és una etapa de lluita per la normalització cultural de la llengua, que ja està introduïda a l’educació. En aquest període de ‘literatura actual’ (1973-1992) es supera l’estancament literari. El ‘realisme històric’ passa a segon terme i es substitueix per la llibertat d’opció. Destaquen, entre altres, autors com Mercé Rodoreda, Joan Brossa o Joan Fuster.

9/ Situa aquesta obra en la trajectòria de l’autor i digues algunes característiques d’aquesta.

Rodolf Sirera escrigué esta obra a l’inici de la seua segona etapa de producció (1978-84), en què es situen més obres com ‘L’assassinat del doctor Moraleda’, ‘Arnau’ o ‘Trilogia de les ciutats’ (coescrita amb el seu germà Josep Lluís).

Ací, l’escriptura de Sirera, fruit del nou context democràtic i de la seua voluntat d’esdevenir, ja es troba desvinculada dels grups de teatre i resulta més variada, amb interès per treballar amb formes, gèneres i models textuals de procedència diversa.

 10/ Quines característiques generals presenta el gènere en el context d’escriptura de l’obra?

Durant la dictadura franquista (1939-75) el teatre sofria un context de censura. Aquest teatre, a partir dels cinquanta, rep influències europees, des del teatre existencialista fins al teatre document, als setanta. És un teatre independent, s’inicien les companyies amb creació pròpia (Els Joglars, Els Comediants). Destaquen autors com Pedrolo, Brossa o Espriu.

D’altra banda, al nou context democràtic, el ‘teatre actual’ –autonòmic- és una construcció espectacular col·lectiva, on és important la introducció d’elements audiovisuals i els jocs espaciotemporals, estructurals i de realitat-ficció. Destaquen autors com Sergi Belbel o Roberto Garcia.