Exemple comentari de text 4 i activitats

Exemple comentari de text 4 i activitats

Llig aquest text i respon les preguntes següents.

 

1         Quasi amb la clau al pany, la Sara es fa enrere. Vigila que en Sergi no la vegi i torna a desfer el camí. Té consciència que s’amaga i no li agrada gens; se sent en falta i té les galtes vermelles de vergonya. No sap mentir. Però no té ganes d’estar-se a casa: n’hi hauria prou, transparent com és, amb una mica de pressió de la seva mare, perquè li ho acabés explicant tot. I a més, té pressa per escriure una carta a en Sergi i dir-li la veritat, perquè tant d’engany ja li comença a pesar massa. Entra en una papereria i compra paper gruixut i sobres a joc. Allà al costat hi ha un cafè i s’asseu al fons del local, a la taula més apartada. Escriu a raig, absolutament aïllada de la música tan alta, de l’estrèpit dels cambrers, que fan anar sense mirament tasses i plats, del borbolleig del vapor que escalfa la llet i de l’inclement molinet del cafè, que no s’atura. 

10               Estimat Sergi,

T’escric perquè no m’atreveixo a dir-te de viva veu el que et vull dir. Sé d’entrada que et faig molt de mal i et demano que em perdonis, però no vull allargar més aquesta situació nostra, que tu mateix ja veus que ha canviat i que no és com abans. Sóc jo que he canviat i sóc jo que no sóc com abans. M’he enamorat d’un home. És un home més gran que jo , i que tu. És un home casat. Jo no havia sentit mai res semblant al que sento quan estic amb ell. Només fa una setmana que el conec. No t’enfadis amb mi, t’ho demano, no puc ser feliç si sé que em guardes rancor. A tu t’estimo molt, però amb ell és diferent: ell és l’home que em protegirà i que m’estimarà tota la vida. No sé què més puc dir-te. No saps el greu que em sap. Potser és una bestiesa, però m’agradaria molt, quan ell i jo visquem junts, que vinguessis a casa. Jo seré sempre amiga teva. 

20         Signa la carta amb els ulls plens de llàgrimes. La rellegeix, fa un glop de cafè, que ja és gelat, la plega i la posa a dintre el sobre. Mira a fora a través dels vidres. Tot i que el matí no ha perdut cap mica de claror, a ella li sembla que un núvol s’ha posat entre ella i el sol.

 

Maria Mercè Roca, L’Àngel del vespre , Barcelona, Columna, 1998, p. 177-178.

 

  

1.  Comprensió del text

 a)   Descriu el tema i les parts bàsiques del text. 

El tema d’aquest text és la ruptura o trencament per escrit de Sara amb Sergi, ja que estima a un altre.

Podem dividir el text en tres parts bàsiques: en la primera (línies 1 a 9) el narrador en tercera persona ens conta que Sara ja no pot seguir amb la mentira i s’afanya a escriure a Sergi una carta contant-li la veritat. En la segona part (línies 10 a 19) podem llegir la carta de Sara, amb la qual posa fi a la seua relació amb Sergi perquè estima a un home més major, tot i que destaca que se sent malament per ferir-li. En la tercera part (línies 19 a 22) Sara torna a llegir la carta que acaba d’escriure i es decideix a enviar-la amb una tristesa que li pesa al cor.

 

 b)  Resumeix el contingut del text amb una extensió  màxima de 10 línies.

El resum del text podria ser el següent:

Sara se sent incapaç de continuar amb el seu engany i s’afanya per escriue a Sergi, perquè vol contar-li la veritat. Entra a un cafè i li escriu una carta amb la qual dona per conclosa la seua relació i li explica que conegué un home major casat fa una setmana i que està enamorada d’ell. Expressa el seu sentiment de tristesa per fer-li això i li convida a que els visite en un futur, perquè l’estima com amic. Li costa prou –estava plorant-, però per fi es decideix a lliurar la carta.

 c)    Identifica la tipologia textual i especifica almenys dos trets característics d’aquesta tipologia presents al text.                                             

La tipologia textual d’aquest fragment és la tipologia textual narrativa. Dos trets característics podrien ser els següents:

 -Seqüències descriptives. Descripció de l’estat anímic.

-Narrador que conta els fets en els quals Sara es la protagonista.

-Gènere epistolar.

 Moltes vegades als textos narratius trobem recursos literaris per a embellir el llenguatge. Per exemple, trobem la metàfora ‘a ella li sembla que un núvol s’ha posat entre ella i el sol’ per a explicar que malgrat la claror del dia, el seu interior no és clar, sinó obscur, perquè els sentiments que hi predominen són obscurs: tristesa i culpabilitat.

En segon lloc, trobem una seqüència descriptiva (línea 7 a 9) que ens explica quin ambient l’envolta a la cafeteria. Les descripcions són molt freqüents als textos narratius, per a donar informació del lloc on es desenvolupa l’acció –com en aquest cas-, o bé oferir informació sobre altres personatges.

 

 

d)   Identifica les veus del discurs que hi ha al text.

Al discurs trobem dues veus: la del narrador onmiscient en tercera persona del singular (principi i final) i la de Sara, de les línies 10 a 19, quan llegim la seua carta, que està en cursiva. D’aquest mode el narrador empra el discurs indirecte lliure per a incorporar al seu discurs narratiu les paraules exactes de la portagonista, sense emprar fòrmules de dicció, sinó respectant el mode d’expressió del personatge. (Lletra cursiva).

 

 

2.  Anàlisi lingüística del text

 

a)   Indica la pronunciació dels elements subratllats :

 

1.   gens (línia 2): sorda o sonora? Sonora

2.   les galtes (l. 2): sorda o sonora? Sonora

3.   joc (l. 6): oberta o tancada? Oberta

4.   greu (l. 18): oberta o tancada? Tancada

 

b)   Torna a escriure el fragment següent del text (línies 11-13) canviant la referència temporal de present a passat dels verbs subratllats. Tin en compte que ara no comença amb un T’escric sinó amb un Et vaig escriure: [1 punt]

 

Et vaig escriure perquè no m’atreveixo a dir-te de viva veu el que et vull dir. Sé d’entrada que et faig molt de mal i et demano que em perdonis, però no vull allargar més aquesta situació nostra, que tu mateix ja veus que ha canviat i que no és com abans.

 

Et vaig escriure perquè no m’atrevia a dir-te de viva veu el que et volia dir. Sabia d’entrada que et feia molt de mal i et vaig demanar que em perdonares/perdonessis, però no volia allargar més aqueixa situació nostra, que tu mateix ja veies que havia canviat i que no era com abans.

 

c)   Digues el significat que adquireixen aquestes paraules al text o indica’n un sinònim. [1 punt]

 

1.   vermelles (línia 2) Roges.

2.   estar-se (l. 3) Quedar-se, estacionar-se, no moure’s d’un lloc...

3.   gruixut (l. 6) Gros, voluminós...

4.   s’atura (l. 9) cessa, es para, es frena, es deté...

 

3.  Expressió i reflexió crítica

 

a)   Quines característiques generals presenta el gènere poètic en el context d’escriptura de Llibre de Meravelles?

 

En un context de censura franquista, era més senzill publicar poesia que obres d’altres gèneres literaris, pels recursos expressius emprats i els jocs amb el llenguatge. Així, trobem un marcat simbolisme als primers anys de la dictadura fins que als seixanta es comença a concebir la poesia com un element de lluita contra el règim dictatorial, donant pas al realisme i al compromís social, influenciat pel marxisme i una voluntat d’alliberació. A València destaquen poetes com Vicent Andrés Estellés, Pere Quart o Salvador Espriu.

 

b)    Redacta un text de característiques semblants al de Maria Mercè Roca, sobretot quant al registre, a la tipologia, a les veus del discurs i als recursos expressius, en què intentes justificar una decisió difícil que has pres. (Extensió: unes 150 paraules).

 

Formàven un bon equip de futbol, un equip d’amigues. Era l’últim partit de la lliga. Esther sabia que l’any següent no tornaria a jugar en eixe equip, però ningú malgrat els seus pares i ella ho sabia. Guanyaren per poc, i Esther va disfrutar totes les jugades, tastant-les com un xiquet tasta el primer pastís que menja. No volia que s’acabara el partit.

Estimat entrenador,

He estat ocultant el darrer mes que ja no em voreu l’any que bé jugant al vostre equip, perquè he d’anar-me a València a viure per motius de treball dels meus pares i no sé si tornaré, però és segur que resultaria molt car continuar jugant ací a Mèrida vivint allí. Ja m’he buscat un equip a Xeste. No m’he atrevit a dir la veritat presencialment, no me sentia amb forces i vos demane disculpes. Us desitge el millor i tota la sort del món. Espere que les xiques no s’enfaden amb mi i que puguen entendre-ho. Els comiats em posen massa trista.

Va enviar el misstage amb una llàgrima caient-li per la galta. Apagà el mòbil i pujà el volum de la ràdio.

 

La plaça del Diamant

La plaça del Diamant, Mercè Rodoreda. Qüestions.

a) Per què Natàlia esdevé Colometa? Quines característiques presenta aquest personatge? Com evoluciona al llarg de l’obra?

Natàlia esdevé Colometa perquè perd la seua identitat progressivament des que coneix a Quimet - així la narració reflecteix la submissió dona-home-, qui li diu que no es pot anomenar d’una altra manera quan ella, amoïnada, respon que el seu nom és Natàlia.

Aquest personatge, a penes sabem com és físicament. Per això la defineix la seua forma d’actuar i pensar. La protagonista se’ns presenta com una persona que no sap dir que no –falta d’assertivitat-, que no se sent atreta per la maternitat i que té un caràcter passiu –que es reflecteix  en el desinterès de participar en un món opressor per a la dona-.

La vida de Natàlia és un procés d’emancipació gradual, un alliberament que podríem dir que s’inicia quan, farta dels coloms, decideix acabar amb ells: aquest fet és el mirall que reflecteix la primera espurna de la seua revolució interna en què es disposa a terminar amb allò que li resta espai, que li provoca angoixa i frustració.

No obstant, no assistim a l’alliberament complet interior de Natàlia fins al final de l’obra. La protagonista escriu amb un ganivet el nom de ‘Colometa’ a la paret de la casa on va viure amb Quimet i, a la plaça del Diamant, llança un crit que la lliura de tota l’opressió que tenia ficada a dins.

b) Explica la funció dels símbols en La plaça del Diamant.

En primer lloc, els coloms, que són el símbol més important de l'obra, representen l’aparició dels problemes vitals i envaeixen el pis, imposant la seua voluntat i li resten espai a la protagonista. A més de ser una evidència de la supeditació de Colometa als capricis del seu marit, l’acte de rebel·lar-se contra ells exposen el seu anhel de lliurar-se de la seua vida familiar angoixant. No obstant, el símbol dels coloms evoluciona, perquè a la vellesa de la protagonista esdevé un record idealitzat i embellit.

L’embut, que va arribar el mateix dia dels coloms, simbolitza la imatge d’una vida plena de dificultats cada vegada més intenses –per la seua forma de con amb un tub que es fa estret-.

D’altra banda, tant les flors com les nines ens remeten a la infantesa i joventut, temps de felicitat. Empra les flors com a contrapunt al dolor i l’angoixa –recordem com es refugia de la realitat als parcs-.  Pel que fa a l’aparador de les nines, passa de simbolitzar alegria a ser trist i decadent –es transforma en un símbol de la vellesa-.

Un altre símbol és el caragol de mar, que representa el canvi vital de Natàlia: el mar amb ones que representa la inestabilitat de la seua joventut –però ja casada amb Quimet- es transforma en un caragol que conté el so del mar i que simbolitza l’harmonia que troba en casar-se per segona vegada i recuperar la seua identitat –senyora Natàlia-.

Trobem també els llaços, que semblen ser l’obsessió de la mare de Quimet i que representen el caràcter decoratiu associat a la dona.

Quant al símbol del quadre de les llagostes, il·lustra el sexe que mata la dona, el domini del mascle sobre aquesta.

Pel que fa a la fusta, té referents bíblics. Així, Quimet –ebenista- es compara amb Sant Josep; mentre compara a Natàlia amb la Mare de Déu.

Les balances dibuixades en la paret que Natàlia repassa amb els dits a la meitat de l’escala per a pujar a sa casa, simbolitzen l’equilibri que busca en la seua vida.

Per últim i no menys important, el ganivet amb què escriu ‘Colometa’ en la paret de la seua primera casa de casada, està relacionat amb l’alliberament del personatge, al crit final a la plaça del diamant.

c) Com viu la maternitat la nostra protagonista? Com s’anomenen els seus fills? Exposa quina és la situació d’aquests personatges al final de la novel·la.

Natàlia no se sent atreta per la maternitat, simplement es queda embarassada perquè tindre fills i cuidar-los és part del paper de la dona en la societat patriarcal d’aquella època. No obstant, és innegable que estima als seus fills: els veig com si foren ‘dues flors’, com si no haguera res més bonic que ells al món.

Els fills s’anomenen Antoni i Rita. Al final de la novel·la, Antoni –anomenat Toni per a distingir-lo del segon marit de Natàlia- decideix ser adroguer per ajudar l’Antoni i perquè de veres li agrada la botiga i vol continuar amb eixe treball. Al final de la novel·la, Toni està fent la militància obligatòria i és un jove respectuós i bondadós, com l’adroguer.

Quant a Rita, assistim a la seua boda amb Vicenç. Rita resulta ser molt pareguda al seu pare en allò de dir paraules dolentes i en no acabar de tractar massa bé a la seua parella –ja que abans de reconèixer que sí que el volia el va fer patir fent-li cas quan volia-.

d) Quan el Quimet es queda sense feina, què és el que decideix fer la Natàlia? Quin és el comentari final que li exposa el senyor del guardapols en relació a la classe social de Natàlia?

Quan Quimet es queda sense feina Natàlia, aconsellada per la senyora Enriqueta, decideix treballar com a dona de fer feines domèstiques a casa d’uns rics.

En el moment en què torna a casa del senyor del guardapols per a buscar treball, a més de ser desprestigiada, acusada de ser roja (cosa que no sabem si és certa perquè no tenim dades del pensament polític de Natàlia, encara que Quimet era republicà i va lluitar en eixe bàndol), és caracteritzada per pertànyer a la classe social de la ‘pobrissalla’. I aquest senyor no volia tractes amb ‘pobrissalla’ i no va a donar-li feina –la seua dona li digué que havien de fer estalvis-.

e) Què és el que ocorre finalment amb Quimet? Què és el que pretén fer Natàlia amb els seus fills enmig del malestar de la postguerra?

El que ocorre finalment amb Quimet és que mor en la guerra, sofreix el mateix destí que el seu amic Cintet. Davant aquesta situació que suposa per a Natàlia i els seus fills que mai no podrà Quimet o els amics dur-los menjar com feien si podien, la protagonista es veurà obligada a cavil·lar una opció molt difícil de dur a terme. Es veig sense un treball que els permeta viure dignament, ja que és rebutjada pels seus antics amos. I els sues fills, segons ens diu són cada vegada més ossos que carn i les venes blaus es marquen en els seus cossets tant com les costelles.

Es quedaven els diumenges sense fer res, perquè no podien més; se n’anaven abans a dormir perquè no tenien sopar ni energia vital... Doncs Natàlia pensa en la menys dolenta mort per a ella i els seus fills. Allò que pretén fer és enverinar els seus fills fent-los ingerir salfumant quan s’hagen dormit i després, beure ella també del mateix verí. Una mort silenciosa.

f) Explica amb les teues paraules com la nostra protagonista aconsegueix l’equilibri en la seua vida i quin personatge l’ajuda a trobar sentit al final de la seua vida.

La nostra protagonista aconsegueix trobar l’equilibri en la seua vida gràcies a l’adroguer que viu prop de la seua primera casa de casada. Ell va salvar-la de la mort (la qual ella mateixa havia planificat per a ella i els seus fills) quan va oferir-li treball. Per això aquesta intervenció va suposar que l’entrada d’un fil de llum en mig de tota l’obscuritat en què vivia la protagonista. Natàlia va veure l’oportunitat de poder tornar a donar menjar als seus fills. La seua vida havia donat un gir, el qual va completar-se en acceptar la proposta de matrimoni d’ Antoni. Els seus fills podien anar a l’escola, no els faltava menjar ni res necessari, ella era respectada, estimada i reconeguda amb pel seu nom –Natàlia-. Així esdevé la recuperació de la seua identitat, i al final, desprès del crit a la plaça del Diamant, s’adona que l’ha abandonada l’angoixa que mai no l’havia deixada viure tranquil·la. Una vegada alliberada d’eixe sentiment, al cor de Natàlia a soles hi ha lloc per a l’agraïment i l’amor cap a l’Antoni.

g) En quin corrent novel·lístic situaries aquesta novel·la?

L’obra pertany a la novel·la psicològica, sorgida a principis del segle XX –amb autors com Proust o Joyce-. Es caracteritza per la subjectivitat, l’ús del discurs indirecte lliure i del monòleg interior, i la introspecció psicològica: allò que importa és el món interior del protagonista.

 

Literatura diferents autors teatre, narrativa i poesia

Teatre

Entre el tardofranquisme i el període democràtic

Josep Maria Benet i Jornet

Va ser un dramaturg nascut a Barcelona. Va inspirar-se en el teatre castellà de Buero Vallejo i en el nord-americà. Això va reflectir-se en la seua obra ‘Una vella, coneguda olor’ (1963). Va tindre una etapa de teatre imaginatiu (La desaparició de Wendy); però el seu teatre es caracteritza pel realisme. Benet també va escriure novel·les i va treballar de guionista. Va publicar més de 40 obres i en 2013 li van donar el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Va morir el 6 d’abril de 2020 per COVID-19.

Manuel Molins

És un professor i dramaturg valencià. La seua formació teatral és producte d'una activitat personal intensa, continuada i independent, tant de l'Escola d'Art de Madrid com de la de Barcelona. També s'ha interessat per la direcció escènica i pel muntatge d'espectacles, partint de textos o de poemes d'autors com Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés o Mercè Rodoreda. Destaquen obres com 'Happy Birthday to you', 'Centaures', 'Combat', 'Tànger'...

Des de finals dels anys vuitanta i noranta

Sergi Belbel

És un escriptor i director de teatre català, que fou guardonat amb el Premi Marqués de Bradomín per ‘Caleidoscopis i fars d’avui’, que s’estrenà en 1986. La seva activitat teatral no tan sols es redueix a l'escriptura sinó que s'amplia al camp de la direcció d'escena, i des de 1988 és professor de l'Institut del Teatre de Barcelona. L'any 2002 fou guardonat amb el Premi Max de les Arts escèniques per la seva obra 'Després de la pluja'.

Lluïsa Cunillé

És una dramaturga catalana. Ha escrit obres com 'L’Afer', 'L’Aniversari', 'L’Accident', 'Boira'... totes elles guardonades.

Carles Alberola

És un dramaturg, actor i director valencià. Amb l'obra teatral 'Besos', Alberola aconsegueix un gran èxit a Madrid i a Barcelona. Els darrers anys ha desenvolupat una intensa carrera televisiva a Canal 9 en sèries com 'Socarrats'.

Rodolf Sirera

Rodolf Sirera (València, 1948) és un dels grans autors vius en català, amb una producció extensa iniciada a finals del 60 del segle passat. La seua tasca de dramaturg va estar acompanyada d’altres ocupacions, com les activitats de grups del teatre independent (1968-1976). En  aquests anys la seua escriptura estigué vinculada als muntatges teatrals que varen fer aquests grups de teatre. Tot i això, també és d’aquest període ‘Plany en la mort d’Enric Ribera’ (1972), una de les obres més destacables del moment. És un dels primers textos seus en què posa en relleu l’experimentació amb el llenguatge teatral i amb els seus límits.

Des de la segona meitat dels noranta es centrà en l’escriptura, a l’àmbit teatral i a la televisió, mitjà en què s’ha esdevingut un referent com a guionista de sèries, en català i castellà. Hi ha una part de la seua producció que ha estat coescrita amb el seu germà Josep Lluís.

Podem observar-ne diferents etapes:

La primera (1969-1971) es caracteritza per un fort compromís amb la llengua i per la història dels valencians, dins un context de recuperació d’un teatre en llengua catalana.  Trobem textos com ‘La pau’, així com la primera de les trilogies escrites amb Josep Lluís (La desviació de la paràbola).

A la segona etapa (1978-1984) es situen ‘El verí del teatre’ i ‘L’assassinat del doctor Moraleda’. L’escriptura de Rodolf Sirera ja es troba desvinculada dels grups de teatre i, fruit del nou context democràtic i de la seua voluntat d’esdevenir, resulta més variada, amb interès per treballar les formes, gèneres, i models textuals de procedència diversa. Comptem amb peces com 'Arnau', 'La primera de la classe' o 'Funció de gala', totes amb característiques particulars.

En la tercera etapa (1984-1994) assistim a la segona trilogia coescrita amb Josep Lluís (Trilogia de les ciutats). A més, tenim més obres que suposen un punt de maduresa respecte a una evolució que sembla haver trobat formes i maneres personals, identificadores de l’escriptura de Sirera: la investigació amb elements del llenguatge teatral, el treball amb diferents plans ficcionals, etc. Destaca ‘La caverna’, obra en la qual introdueix elements de reflexió personal.

Després d’uns anys de silenci, Sirera tornà a finals dels noranta amb ‘Punt de fuga’ (1999), obra en la línia d’escriptura més personal i d’experimentació formal. Aparegué la tercera trilogia coescrita amb Josep Lluís (Europa en guerra). Va fer també traduccions i adaptacions teatrals. En les seues obres tracta fets històrics, però els personatges i les peripècies són inventades.

Narrativa

Mercé Rodoreda

Rodoreda escriu 'La plaça del Diamant' (1962) en la seua etapa de maduresa, més de dos dècades després que la seua trajectòria clarament ascendent es vera truncada pel triomf franquista, l'exili i la Segona Guerra Mundial. Aquests esdeveniments es reflectiren en les seues obres posteriors, les quals varen ser les que inauguraren la seua etapa de maduresa, tant des d'un punt de vista tècnic (domini estructural i estilístic), com des d'un punt de vista temàtic. Les obres d'aquest període es varen centrar en heroïnes que, des de la maduresa, recorden el seu passat i manifesten la inexorable certesa d'haver perdut la joventut. A més a més, fa servir l'estructura de final obert que dóna certa esperança de felicitat en la vida dels personatges principals (no com en el tercer període, on els finals es tornen tancats). En aquest darrer període tant els protagonistes masculins com els femenins arriben a la vellesa i moren, cloent així la seua trajectòria vital. D'altra banda, s'ha de destacar també que el temps ha fet oblidar o superar algunes de les frustracions de l'autora i això comença a insinuar-se en les seues narracions, on les relacions entre els homes i les dones ja no són tan antagòniques com en l'etapa dels Anys d'aprenentatge.

En el context d’escriptura

Enric Valor

La tasca cultural d' Enric Valor s’estén en tres eixos: el gramàtic, l’editor de rondalles i narrador. Destaquem estudis com 'La flexió verbal' i altres manuals gramaticals i ortogràfics. Pel que fa a les rondalles, és important 'Rondalles Valencianes', com a resultat d’una intensa tasca recopiladora de narracions populars per totes les comarques valencianes. Per últim, és un narrador molt original basat en el realisme de europeu del segle XIX (Zola, Balzac). Obres: 'L’ambició d’Aleix', les novel·les que constitueixen 'El cicle de Cassana', 'La idea de l’emigrant'.

Maria Beneyto

És poeta i novel·lista i destacà a partir dels difícils anys 50, amb el poemari 'Ratlles a l’aire' i la novel·la 'La dona forta', obra de personatge col·lectiu que segueix l’estructura utilitzada per altres escriptors en aquell moment.

Maria Aurèlia Capmany (1918-1991)

Narradora, autora de teatre i assagista, és una de les figures literàries més polifacètiques de la literatura catalana. L'any 1947 quedà finalista del Premi Joanot Martorell amb 'Necessitem morir' i el guanyà l’any següent amb 'El cel no és transparent'. El seu prestigi com a narradora li arribà amb 'Betúlia'. Com a assagista, dedica nombrosos articles i estudis als temes al voltant de la dona i també sobre diversos aspectes de la cultura i de la societat catalanes. En assaig destaquem 'La dona a Catalunya'.

Període que va de la postguerra a l’actualitat

Quim Monzó

Narrador, articulista i traductor, és una figura rellevant de la literatura catalana contemporània. Treballa com a grafista i com a corresponsal de premsa. Destaca en narrativa breu: 'Mil cretins' o 'Moulinex'. Autor també de la novel·la 'Benzina'. Temes: crítica a la societat de consum, transsexualitat, límits entre realitat i ficció...

Isabel Clara-Simó

Escriptora i periodista. Des que guanyà el Premi Víctor Català amb el seu primer llibre ha publicat una cinquantena de títols de tots el gèneres: novel·la, narrativa breu, narrativa juvenil, teatre, poesia... Obres: 'Raquel', 'La visita', 'El meu germà Pol', 'Jonàs', 'El gust amarg de la cervesa'...

Maria Mercè Marçal

Poeta, traductora i narradora. Es donà a conèixer l’any 1977 amb el recull de poemes 'Cau de llunes'. Des de llavors publicà diversos poemaris (Desglaç). També va escriure novel·les. A més de prendre part activament en la vida literària catalana, participà en política i en moviments com el feminista, que no abandonà mai.

Presència de dones al context d’escriptura de 'La plaça del diamant' i posterioritat

En el context d’escriptura: Maria Aurèlia Capmany, Maria Beneyto, Concepció Maluquer, Beatriu Civera.

De la postguerra a hui: Carme Riera, Maria Mercè Marçal, Isabel-Clara Simó.

Poesia

Vicent Andrés Estellés

Situem ‘Llibre de Meravelles’ en la seua segona etapa de producció (1939-1970), la qual està majoritàriament centrada en la postguerra valenciana. Així, a finals dels cinquanta comença a escriure 'Llibre de Meravelles' i l’acaba a finals dels seixanta. En aquesta etapa el poeta se sent atret per diverses orientacions estètiques: realisme compromès, simbolisme, intents d’innovació… Publica títols com ‘L’amant de tota la vida’ (1965) i és lector de Pablo Neruda o León Felipe, al mateix temps que influeix en autors valencians.

En el context d’escriptura

Salvador Espriu (1913-1985)

És justament a la dècada de 1960 quan es va fer més popular: esdevé un símbol de reivindicació per a Catalunya i el consideren ‘el poeta del poble’. A l’any 1971 publicà un llibre de poemes: 'Setmana Santa', amb el qual guanyà el Premi de la Crítica de poesia castellana, tot i que la obra era en català.

Joan Oliver i Sallarès (1899-1986)

Sota el pseudònim de Pere Quart, escrivia poesia i teatre. Es considera un dels autors més importants de la literatura catalana del segle XX. La seua obra rep influències del realisme, amb un to escèptic influenciat per la Guerra Civil i el posterior exili familiar. Trobem obres com ‘Oda a Barcelona’ o ‘Poesia de Pere Quart’.

Posterioritat

Josep Maria Llompart (1925-93)

Com Estellés, va escriure poemes de temes populars i estètica realista. Estigué influenciat per la ‘Generación del 27’. No obstant, a partir de l'any 1980 (amb Mandràgola), abandona el realisme i inicia una etapa de reflexió sobre la mort i amb un llenguatge molt elaborat.

 Joan Brossa (1919-98)

Es considera  el poeta més important avantguardista (introdueix, per tant recursos innovadors) de la segona meitat del segle XX. Així, com Estellés, ha emprat diverses formes mètriques: des de sonets, romanços, quartets… fins al vers lliure. Alguns títols de poesia són 'Mom' (1988) o 'Poesia visual' (2003).

 

 

Vicent Andrés Estellés: Llibre de meravelles. Preguntes 3b).

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS. Llibre de Meravelles.

Preguntes 3.b. relatives a la contextualització de l'obra [80 mots: 1 punt al selectiu]

 

1.En quin context històric i cultural se situa l'escriptura de Llibre de Meravelles?

 

Situaria l’escriptura de Llibre de Meravelles (1958-1968) a l’època de la dictadura franquista (1936-1975), per tant, a la literatura de postguerra. És un moment al qual el postsimbolisme i el realisme històric comencen a obrir-se pas: el franquisme comença a ser contestat. Encara no s’havien aprovat les edicions catalanes, motiu pel qual aquest poemari i altres obres no es publicaran fins a l'any 1971. Però encara que trobem aquest context de censura, des de 1939, els intel·lectuals catalans, ja siga des de l’exili o la clandestinitat, publiquen obres i incentiven la continuïtat cultural i lingüística.

 

2. Situa aquesta obra en la trajectòria d’Estellés (etapes, blocs) i digues algunes característiques de l'etapa o bloc, o diferències respecte a altres etapes.

 

Aquesta obra la situem en la seua segona etapa de producció (1939-1970), la qual està majoritàriament centrada en la postguerra valenciana. Així a finals dels cinquanta comença a escriure el Llibre de Meravelles i l’acaba a finals dels seixanta. En aquesta etapa el poeta se sent atret per diverses orientacions estètiques: realisme compromès, simbolisme, intents d’innovació… Publica títols com ‘L’amant de tota la vida’ (1965) i és lector de Pablo Neruda o León Felipe, al mateix temps que influeix en autors valencians.

 

3.Quines característiques generals presenta el gènere poètic en el context de l'escriptura de Llibre de Meravelles?

 

Dins un context de censura franquista, era més senzill publicar poesia que obres d’altres gèneres literaris, pels recursos expressius emprats i els jocs amb el llenguatge. Així, trobem un marcat simbolisme als primers anys de la dictadura fins que als seixanta es comença a concebir la poesia com un element de lluita contra la dictadura, passant així al realisme històric i al compromís social, influenciat pel marxisme i una voluntat d’alliberació. A València destaquen poetes com Vicent Andrés Estellés, Pere Quart o Salvador Espriu.

 

4.Quins altres autors o autores de poesia destaquen en el context d'escriptura de Llibre de Meravelles (mínim 2)? Aporta algunes dades sobre l'escriptura d'aquests altres autors o autores (títols destacats, característiques).

 

Altres autors coetanis de poesia són el següents:

 

Salvador Espriu (1913-1985)

És justament a la dècada de 1960 quan es va fer més popular: esdevé un símbol de reivindicació per a Catalunya i el consideren ‘el poeta del poble’. A l’any 1971 publicà un llibre de poemes: Setmana Santa, amb el qual guanyà el Premi de la Crítica de poesia castellana, tot i que la obra era en català.

 

Joan Oliver i Sallarès (1899-1986)

Sota el pseudònim de Pere Quart, escrivia poesia i teatre. Es considera un dels autors més importants de la literatura catalana del segle XX. La seua obra rep influències del realisme, amb un to escèptic influenciat per la Guerra Civil i el posterior exili familiar. Trobem obres com ‘Oda a Barcelona’ o ‘Poesia de Pere Quart’.

 

5.Quins altres models o corrents del mateix gènere trobem en el context de Llibre de Meravelles? Explica les seues diferències respecte al model o corrent en què s'inscriu l'obra Llibre de Meravelles.

 

A la literatura de postguerra trobem diferents corrents poètiques. Als primers anys, predominà la poesia simbolista, anomenada així perquè a les obres s’havien d’emprar símbols i metàfores per tal que no foren censurades. Cap als anys cinquanta i sobretot als seixanta, amb la progressiva obertura del règim franquista, passem d’una poesia simbolista al realisme compromés que denuncia la misèria que es va viure a la Guerra Civil i que perdurà durant la dictadura. Aquest és el corrent al qual pertany el Llibre de Meravelles (realisme compromés).

 

6.Com evoluciona el gènere poètic amb posterioritat al context d'escriptura de Llibre de Meravelles? Quines característiques presenta?

 

A finals dels anys setanta, amb l’arribada de la democràcia (1975) ens endinsem en la modernitat literària, marcada per diversitat d’estils, per l’intent de barrejar la separació entre cultura alta i popular i per la intertextualitat. Destaquen poetes com Martí i Pol, Joan Navarro, Gaspar Jaén… ambs diferents posicionaments. Als noranta va morir Vicent Andrés Estellés (1993) i varen continuar la seva obra poetes com Josep Maria Llompart o Joan Brossa. A principis del segle XXI la producció catalana en general és més numerosa i de millor qualitat.

 

7.Quins autors o autores destaquen en la poesia amb posterioritat al context d'escriptura de Llibre de Meravelles (mínim 2)? Quines semblances, novetats o diferències presenta l'escriptura d'aquests altres autors o autores respecte a l'autor del fragment?

 

Alguns dels autors posteriors a la literatura de postguerra són:

 

Josep Maria Llompart (1925-93)

Com Estellés, va escriure poemes de temes populars i estètica realista. Estigué influenciat per la ‘Generación del 27’. No obstant, a partir de l'any 1980 (amb Mandràgola) abandonà el realisme i inicià una etapa de reflexió sobre la mort i amb un llenguatge molt elaborat.

 

Joan Brossa (1919-98)

Es considera el poeta més important avantguardista (introdueix, per tant recursos innovadors) de la segona meitat del segle XX. Així, com Estellés, ha emprat diverses formes mètriques: des de sonets, romanços, quartets… fins al vers lliure. Alguns títols de poesia són 'Mom' (1988) o 'Poesia visual' (2003).