Valencià esquemes sintaxi

 

Examen 2019 PAU Valencià

Estimats lectors estudiants,

Voleu veure l'examen i el meu exemple de resolució??? (No estan resolts tots els apartats, però potser us servisca). Feu click al següent enllaç:

 Examen2019Valen

Salutacions i sort amb tot allò que vos proposeu.

EXEMPLE REDACCIÓ ARTICLE.

 Esther Serrano Franco           1r Batx. B.

TEXT NARRATIU (ARTICLE)

Incendis estiuencs.

Segons uns estudis realitzats a València, els incendis d’aquest estiu a la península ibèrica han superat els produïts durant l’última dècada. Això desembocarà en problemes més greus.

Les dades obtingudes pel rigorós estudi que ha fet el valencià Jaume Torra ens han informat del fenomen dels incendis d’aquest passat estiu i ens ha avançat informació molt necessària.

Partim de la situació de que a la península ibèrica, els incendis mai no han estat una desgràcia massiva ni un problema que haja afectat a amples localitzacions geogràfiques, puix acudeixen de seguida helicòpters i bombers i ho solucionen. Ha estat així també aquest estiu de l’any 2036. La diferència està en que el número total d’incendis ha sigut molt més alt, superant les xifres que Jaume ha recollit des de l’any 2025 fins al 2035 en nou incendis més. De cinquanta a cinquanta nou.

“Abans d’investigar les xifres ningú no em feia cas”-declara Jaume Torra. “Parlava amb altres estudiosos i científics de que pensava que potser ocorregués alguna cosa estranya perquè ja contava mentalment massa incendis per a un estiu. Ells quasi es podria dir que ignoraven els meus comentaris fins que el número cinquanta nou que vaig treure de les investigacions els alarmà.”

Doncs, a un poble de València (Algemesí) es posaren a continuar estudiant i investigant la situació un grup de científics propers a Jaume Torra, ell inclòs. Aleshores varen descobrir que el fet que havia causat que abundaren els incendis aquest estiu va ser unes radiacions d’origen extraterrestre que arriben a terra des de fa uns quants mesos, encara no s’ha determinat el temps exacte. Aquesta radiació, penetra la quasi inexistent capa d’ozono i és súper sensible al calor i a la contaminació atmosfèrica, provocant incendis espontanis a àrees forestals principalment.

 

Com a conclusió, el que s’ha deduït és que si arriba un estiu més calorós i es manté o augmenta el nivell de contaminació atmosfèrica, el resultat seria catastròfic. Ja han alertat a poblacions de tot el món on les temperatures són més altes que a la nostra península i se han elaborant més lleis de política ambiental per a regular la contaminació. Amb tot, per si de cas la situació es torna insostenible, s’està començant a construir més edificis a les zones més fredes de la Terra i a considerar altres formes de vida fora del nostre planeta.

Exemple redacció article d'oponió

 ESTHER SERRANO FRANCO   1r. Batx. B.      Article d’opinió

La polèmica dels aliments transgènics

Hui en dia, l’enginyeria genètica ja està prou desenvolupada, encara que ho estarà molt més en un futur no molt llunyà, per l’avanç progressiu que es produeix mitjançant la forta complementació entre ciència i tecnologia.

S’ha modificat el material genètic de moltes plantes en l’agricultura, fent-les més resistents i que de ràpid creixement. Dins els cultius transgènics més generalitzats estan la tomaca, l’arròs i les creïlles.

 

Aleshores, ara, caldria reflexionar si realment esteu a favor o en contra del cultiu d’aliments transgènics. Hem de valorar primer els seus avantatges i a continuació, els arguments en contra:

Els cultius transgènics permeten una major producció d’aliments i més econòmica, sent possible augmentar la seua qualitat. Tanmateix, amb els transgènics, podríem solucionar problemes de fam i desnutrició de nombroses poblacions pobres. Per a que aquestes persones es recuperen amb més rapidesa de la seua situació de malnutrició, els científics d’enginyeria genètica podrien fabricar arròs, pa o cereals que porten vitamina A, o qualsevol altra de la qual aquestes persones tinguen carència.

A més, l’ús de transgènics beneficia el medi ambient perquè no s’ha d’utilitzar tant d’ herbicides químics i contaminats.

D’altra banda, trobem alguns inconvenients, que fins i tot fan qüestionar alguns dels avantatges exposats:

En primer lloc, ja hem dit que el medi ambient ix beneficiat, però això no és del tot cert, ja que hem de tenir en compte que la producció de transgènics pot alterar els ecosistemes. No hem d’oblidar que estem modificant genèticament, trencant el transcurs natural.

Per últim i no menys important, està la salut humana. Hi ha persones més sensibles, que són al·lèrgiques a aquests productes o que, fins i tot poden tindre diversos tipus de càncer pel seu consum. Menjar aliments transgènics, podria provocar també en algunes persones la immunitat als antibiòtics.

 

En resum: els transgènics, com hem vist, proporcionen beneficis i també perjudicis que hem de tindre en compte. Estaria bé pensar en aquests dos punts de vista ja explicats, abans de confirmar la nostra posició en aquest tema.

En la meua opinió, aquests cultius deurien seguir endavant, encara que no de mode massiu i amb molta precaució, ja que no semblen aptes per a tot el món i alteren el medi. Pense que el científics que treballen en aquest camp no estan de braços creuats i busquen una manera de millorar els transgènics. Així, potser arriben a desaparèixer les possibilitats de malalties del seu consum, o al menys, reduir-les al 99%. Ja tindríem un problema  menys.

És cert que els problemes que suposen els transgènics fan por; no obstant, no hauríem d’ eliminar aquests aliments perquè poden ser millorats i arribar a quedar-nos únicament amb els avantatges.

L’única cosa que proposaria és la següent: més anys d’estudis abans de llançar al mercat un producte que ha estat modificat genèticament.

Crec que la investigació és imprescindible, i que la solució no seria tallar-li les ales a l’enginyeria genètica.

ESTRUCTURES SEGONS EL TIPUS DE TEXT

 TEXT ARGUMENTATIU

(Debat, tertúlia, article editorial, article d’opinió, una carta al director, discurs parlamentari, anunci publicitari...)

Estructura

1.       Introducció amb finalitat de captar l’atenció dels receptors i fer-los receptius a la nostra opinió.

2.       Desenvolupament (on es presenten els arguments i contraarguments).

3.       Conclusió.

Estructura segons la localització de la tesi:

1. Inductiva (al principi).

2. Deductiva (al final).

3. Paral·lelística (es presenten diverses tesis i es van argumentant).

4. Circular o enquadrada (tesi al principi i al final).

Tipus d’arguments:

1. Els que es basen el la causa o la conseqüència. “Dixan  megaperls és més blanc perquè utilitza una novedosa fórmula feta a partit de boletes que actuen directament contra la brutícia”.

2. Basats en la quantitat (quan la majoria està d’acord).

3. Qualitat: parteix de la base d’allò que és bo i selecte és millor.

4. Basats en la utilitat: allò pràctic i útil és millor que el que és complicat i difícil d’entendre.

5. Els que es basen en la salut: allò que beneficia la salut és preferible a allò que la perjudica.

6. Els basats en la definició: arguments basats en l’enunciació d’un principi social, polític o ideològic de valor universal.

7. Basat en la comparació: per mantindré una idea es tira mà de casos semblants (exemples).

8. Basats en l’autoritat (científics, filòsofs, polítics... experts en el tema que es tracta).

 ESTRUCTURA DEL TEXT EXPOSITIU

1. La primera part és el plantejament d’una pregunta o QÜESTIONAMENT, ací es planteja el tema, el concepte o la idea sobre la qual s’ha de fer l’estudi o l’aclariment.

2. La segona part es la fase RESOLUTIVA o de resposta, on s’analitza i explica el tema o concepte sobre el qual s’ha preguntat prèviament. (És el desenvolupament).

3. L’última part és la CONCLUSIÓ.

EL TEXT CONVERSACIONAL

Formes de representació del diàleg

1. Estil directe. (Reprodueix exactament les paraules d’una persona).

1.1. El text s’introdueix per un verb dicendi (parlar, dir, pronunciar, corregir, respondre...), després de dos punts i cometes.

1.2. Reprodueix les paraules pronunciades entre guions.

2. Estil indirecte.

És el narrador qui diu el que han dit els personatges sense deixar-los parlar.

3. Estil indirecte lliure.

“Pensà que...”. Generalment elidit. Ex. “Als peus tenia la roba neta. No. (Va pensar) La vida no era trista...”.

Estructura

1. Seqüència d’apertura (salutacions).

2. Seqüència transaccional (pregunta-resposta).

3. Seqüència de tancament (comiat).

TEXT NARRATIU

 Una seqüència narrativa és aquella que exposa un succés o un conjunt de successos estructurats en un transcurs temporal i espacial determinats.

Estructura

1. Introducció o presentació dels fets, personatges (descripció) i accions.

2. Nus/Exposició, desenvolupament de l’anterior.

3. Desenllaç: resolució del conflicte. (Obert o tancat).

 

CATALÀ ORIENTAL I OCCIDENTAL. DIFERÈNCIES.

 CATALÀ ORIENTAL I OCCIDENTAL. DIFERÈNCIES.

TEMA 4

Diferències fonètiques entre els dialectes

OCCIDENTAL		ORIENTAL
VARIETAT VALENCIANA	NORD-OCCIDENTAL	CENTRAL	BALEAR
Manteniment de les 5 vocals àtones.	Manteniment de les 5 vocals àtones.	Neutralització de la /a/ i /e/ àtones. Neutralització de la /o/ i /u/ àtones.	Neutralització de la /a/ i /e/ àtones. Neutralització de la /o/ i /u/ àtones.
			Existència de la /Ə/ en posició tònica.
Manteniment de la /r/ en posició final (excepte septentrional i alguns parlars meridionals).	Emmudiment de la /r/ en posició final.	Emmudiment de la /r/ en posició final.	Emmudiment de la /r/ en posició final.
Distinció entre /b/ i /v/ (en la majoria de subdialectes).	No distinció /b/ i /v/.	No distinció /b/ i /v/.	Distinció /b/ i /v/.
Pronúncia i en paraules com peix. (Excepte en valencià meridional).	Emmudiment de i en paraules com peix.	Emmudiment de i en paraules com peix.	Emmudiment de i en paraules com peix.

 

ELS GEOSINÒNIMS O SINÒNIMS GEOGRÀFICS: paraules que tenen el mateix significat, però pertanyen a varietats geogràfiques diferents. (Roig i vermell).

 GRAFIES B I V: Existeixen paraules de la mateixa família que alternen  b i v. Les populars amb b i els cultismes agafats del llatí s’escriuen amb v.

CATALÀ OCCIDENTAL I CATALÀ ORIENTAL

Variació diatòpica: canvi lingüístic en l’espai, és a dir, la variació que depèn de la procedència geogràfica del parlant. Les varietats  geogràfiques o diatòpiques d’una llengua s’anomenen dialectes. Segons l’extensió del territori que ocupa una varietat geogràfica, se sol distingir entre dialecte (en una regió: valencià), subdialecte (en un conjunt de comarques: el subdialecte de les comarques centrals valencianes) i parlar (en un poble, ciutat o barri: parlar de Cabanyal).

Com més extensió geogràfica ocupa una llengua, més varietats diatòpiques la componen. Com més allunyades estan dues àrees geogràfiques d’una llengua, més diferències entre les respectives varietats diatòpiques.

Els geosinònims delimiten varietats diatòpiques diferents. (Canvis en el lèxic).

 

 

DIFERÈNCIES FONÈTIQUES

Els parlars occidentals pronuncien cinc vocals àtones distintes i els orientals neutralitzen la /a/ i /e/, i la /o/ i /u/ àtones. Redueixen a tres el nombre de vocals pronunciades en una síl·laba àtona.

Fem servir isoglosses per tal de delimitar les zones on s’esdevé un determinat fenomen lingüístic. Les isoglosses son línies imaginàries que marquen l’abast d’una determinada característica lingüística. La isoglossa de la pronúncia de vocals àtones marca el límit entre parlars occidentals i orientals.

 

DIFERÈNCIES ORTOGRÀFIQUES I MORFOLÒGIQUES

ORTOGRAFIA

Varietat central i nord-occidental

1.       Dígraf tll: ametlla.

2.       Accent de la e procedent de la e tancada del llatí vulgar: obert (francès, interès)

MORFOLOGIA

VARIETAT VALENCIANA	VARIETAT CENTRAL I NORD-OCCIDENTAL	VARIETAT BALEAR
1.       Possessius: meua, teua, seua. 2.       Verbs no incoatius: i)        Present indic.: 1a pers.sg.(cante,perd, dorm) i 1a i 2a pers. pl. 1a conjugació (cantem, canteu). ii)       Present subj.: desinència en –e o en –a (cante, perda, dorma) iii)     Imperfet de subj.: desinència en –s o en –r (cantés/-ara, perdés/-era, dormís/-ira). 4. V. incoatius: ·         Present indic.: servisc, serveixes o servixes. ·         Present subjuntiu: servisca. 5. Participis: complit.	1.  Article personal en/la, el/la.   2.  Possessius: meva, teva, seva.   3.  Verbs no incoatius: - Present indic.: 1a pers.sg. en –o (canto, perdo) i 1a i 2a pers. pl. 1a conjugació (cantem, canteu). - Present subj.: desinència en –i (canti, perdi, dormi). - Imperfet de subj. desinència en –s (cantés, perdés, dormís).   4. Verbs incoatius: -Present indicatiu: serveixo, serveixes.   - Present subj.: serveixi. 5. Participis: complert.	1. Article personal: en/na.   2. Article determinat: es/so, sa, s’, es, ses.   3. Possessius: meva, teva, seves.   4.Verbs no incoatius: - Present d’indicatiu: 1a pers. sg. (cant, perd) i 1a i 2a pers. pl. 1a conj. en –am, -au (cantam, cantau). - Present subj.: desinència en –i (canti, perdi, dormi). - Imperfet subj.: desinència en –s (cantàs, perdés, dormís).   5. Verbs incoatius: - Present indic.: servesc, serveixes. -Present subj.: serveixi, serveixis.   6. Participis: complert.

SINTAXI (COMBINACIONS PRONOMINALS)

VARIETAT VALENCIANA	VARIETAT CENTRAL I NORD-OCCIDENTAL	VARIETAT BALEAR
CI+CD, li la dona.	CD+CI, la hi dona.	CD+CI, la hi dona.

 

Exemple comentari de text 2 i activitats

Exemple comentari de text 2 i activitats

En moments com els actuals és impossible no recordar altres episodis d’epidèmies que hem sofert. Prou se n’ha parlat, aquest dies, de la grip de 1918 i de les seves conseqüències. Però just un segle abans d’aquesta pandèmia mundial, ara fa 200 anys exactes, la zona del llevant de Mallorca patí una epidèmia de pesta –l’última onada d’aquesta malaltia a Europa- de virulència inusitada, amb més de 3.000 morts, i quedà fixada durant més d’un segle en el record col·lectiu. Només la gravetat de la pandèmia de 1918 la va superar i, així, l’arraconà en la consciència social, quedant estotjada en algun calaix oblidat de la història, fins que ara, amb els dos-cents aniversari, s’ha recuperat. La pesta de 1820. Al poble de Son Servera hi ha una estàtua d’un pagès -reconeguda com el pastoret- amb capot que recorda la pesta d’ara fa 200 anys. Conta la llegenda que cap al maig de 1820 un vaixell procedent de Tànger féu parada al litoral d’aquesta localitat per mig enterrar a l'arena, tapat amb un capot, un dels seus tripulants que havia mort estranyament. Poc després un pagès, que justament passava pels voltants, va reparar el capot i se'l va posar per cobrir-se. I així se n'anà cap a Son Servera. D’aquesta manera portà la terrible malaltia que devastà la localitat, així com tota la contrada llevantina. En realitat no hi ha cap dada que permeti suposar que fou així com entrà la temuda pesta bubònica a Mallorca. És molt més probable que en efecte arribés un vaixell des del nord d’Àfrica que portés la malaltia, però que fos una nau de contraban i que, en no tenir cap control, algun dels seus tripulants, malalt, es convertís en l’introductor de la pesta. El contraban era, de fet, la via de penetració més corrent de totes les malalties infeccioses importades. Els vaixells regulars solien estar més o menys controlats. Fins i tot els contrabandistes que portaven mercaderia des de València, Barcelona... anaven alerta. Però els irregulars que operaven des del nord d’Àfrica -on els brots de malalties greus infecciones hi sovintejaven més que no a Europa - no tenien cap tipus de control ni les tripulacions miraven gens prim. La proximitat amb les Illes en general i en Mallorca en particular – uns 250 quilòmetres en línia recta separen l’illa del nord africà- feia que existís molt de contraban d’aquest origen. Val a dir que la relació entre l’arxipèlag i els ports de Tànger, Orà, Nador... no es limitava al contraban. Existien línies regulars que portaven illencs al nord d’Àfrica en busca de feina i/o fortuna. Però és cert que sovintejaven els vaixells amb càrrega diguem-ne irregular. I solien ser, per la manca absoluta de control, una de les vies habituals d’introducció a l’arxipèlag de malalties infeccioses. Com fou la pesta bubònica de 1820. Dita així pels bubons -bòfegues de gran mida– que provocava. Tot indica que, en efecte, va ser un vaixell amb contraban el que portà algun mariner malalt i que en desembarcar, va estendre la pesta. Al contrari que en d’altres ocasions amb diferents malalties infeccioses, la bubònica d'aquell any no passà a la resta de l’illa, ni a les altres, ni molt menys als altres territoris dels Països Catalans. Fou un fenomen concentrat en quatre municipis del Llevant mallorquí: Son Servera, Artà, Capdepera i Sant Llorenç. On tingué una virulència devastadora. Cal entendre que feia més d’un segle i mig que no s’havia patit pesta a l’illa. No existia record semblant ni els metges i autoritats sanitàries sabien gaire com actuar. A més, allò que els preocupava fort ferm, a les autoritats, era que si declaraven la pesta – paraula maleïda que ningú volia usar – es tanquessin totes les línies comercials marítimes i, per tant, l’economia insular s’enfonsés.

La Junta de Sanitat de la província de Balears, sensible als interessos comercials, no prengué mesures efectives fins al cap d’unes tres setmanes de conegut el primer mort. Quan fou evident que els 150.000 habitants que tenia Mallorca estaven en greu perill, aleshores es decretà l’aïllament de totes poblacions afectades. Dit d’una altra manera: l’exèrcit fou mobilitzat per tancar les quatre localitats i sota pena de mort quedava prohibit sortir d’elles. I, com avui, s’ordenà la desinfecció total de les zones afectades. Clar que com que els recursos de desinfectants eren entre escassos i nuls, aleshores es decidí cremar les cases on hi havia algun mort o afectat. Les autoritats ordenaren, així mateix, que la població dels quatre pobles fos reclosa en campaments de tendes de campanya a posta, uns per a la població sana i els altres per a la malalta. El tancament sota amenaça militar durà nou mesos. Durant els quatre de la malaltia i cinc més com a marge de seguretat. L’alegria que sentiren els supervivents de Son Servera quan s'aixecà l'aïllament, l'1 de febrer de 1821, fou tan intensa com que organitzaren una macrofesta popular que des d’aleshores se celebra -encara ara- cada primer de febrer. El balanç de la pesta a la contrada llevantina feia feredat. En els poc més de tres mesos de malaltia, de maig fins a l’agost, hi hagué 1.267 morts a Artà, quasi un 35% de la població local;1.648 a Son Servera, un 63%; 106 a Capdepera, un 9%; i 14 a Sant Llorenç, un 1,3%. En total, 3.035 víctimes mortals. El record d’aquell desastre quedà fixat en la consciència col·lectiva. Durant moltes dècades les esglésies mallorquines cridaren els fidels a resar a algun dels seus sants especialitzats en defensar els seus devots contra la pesta i d’altres greus malalties infeccioses, recordant l’episodi de 1820. Fins a la pandèmia de grip del 1918 era habitual que la premsa mallorquina fes referència a les resades periòdiques que el bisbat organitzava – per exemple a Palma, a l’església de Santa Eulàlia – en demanda de protecció perquè no tornès la temuda malaltia. La gran grip d’ara fa un segle tapà el record d’aquella fatídica pesta de 1820 al llevant mallorquí, l’última epidèmia d’aquesta malaltia de la que es té constància a Europa.

 

1. Resum i estructura

El resum del text podria ser el següent:

Fa 200 anys de la pesta de 1820 a Mallorca, però sembla que el record d’aquesta està eclipsat per la pendèmia que suposà la grip de 1918. Tot apunta, pel freqüent contraban de Mallorca amb Àfrica i l’habitual arribada a l’illa d’africans amb malalties, que l’origen de la pesta està en un barc procedent d’Àfrica, on la sanitat no està desenvolupada. De seguida es varen prendre mesures d’aïllament i desinfecció, d’un mode molt estricte i fins i tot violent i repressiu. Així la pesta a soles afectà a ciutadans de l’illa i no es va estendre. Aquesta desgràcia va ser prou recordada fins que arribà la grip de 1918, com hem assenyalat a l’inici; encara que els mallorquins continuen celebrant una festa cada 1 de febrer, que va ser quan finalitzà el aquell dur confinament.

Quant a l’estructura interna del text, el podem dividir en   parts:

En la primera (línies 1-9) l’autor introdueix el tema principal: la pesta de 1820 a Mallorca. Primer declara que en el nostre present és usual enrecordar-se’n d’altres virulències històriques: compara aleshores la grip de 1918 amb la pesta de 1820. La primera és recordada de seguida, al contrari de la segona.

En la segona part (línes 10-20) ens parla de com podria haver-se introduït la pesta a Mallorca i arriba a la conclusió que probablement l’origen va estar en un barc de contraban procedent d’Àfrica.

Així, enllaça l’autor amb una tercera part que se centra en el contraban (línies 21-33) i torna a afirmar la seua tesi sobre l’origen de la pesta a Mallorca, ja que era molt habitual no sols el contraban, sinó l’arribada d’africans a l’illa, procedents d’un continent on les malalties no estan controlades.

La quarta part (línies 34-58) podem estructurar-la d’aquesta manera:

Pimer ens indica que no es va estendre més enllà de Mallorca, després detalla la estricta política de aïllament i desinfecció que s’aplicà, sota vigil·lància i actuació de l’exèrcit. En un segon bloc (línies 54-58) exposa les conseqüències amb dades referents a la mortalitat  a causa de la pesta.

En l’última part del text (línies 58-65) conclou reiterant que en arribar la grip de 1918, la pesta de 1820 va quedar quasi oblidada.

2. Identificar varietat dialectal,  justifica-la amb exemples.

Aquest text pertany a la varietat dialectal oriental. Ho podem justificar amb els següents exemples:

·         Present de subjuntiu amb la desinència en –i: permeti (línia 16), tanquessin (línia 40), convertís (línia 19).

·         Geosinònims: sortir (eixir en la varietat occidental), avui (hui en la varietat occidental).

·         Possessiu ‘seves’(línia 2).

·         Accent de la e procedent de la e tancada del llatí vulgar obert: pagès (línia 10), tornès (línia 62).

·         Imperfet de subjuntiu desinència en –s (en la varietat occidental pot ser també en –r-): enfonsés (línia 40), arribés (línia 17), tornès (línia 62).

 

 3. Identificar tipologia textual

En aquest text la intenció predominant és referencial, ja que pretén informar sobre l’últim brot de pesta bubònica, que va donar-se a Mallorca en 1820. Doncs, la tipologia textual és expositiva.

El temps que predomina és el pretèrit perfet perquè ens explica precissament uns fets que varen ocórrer al passat (1820). Per exemple: operaven, sentiren, fou, tingué...

Al ser un text expositiu, és lògica l’absència de díctics personals i de modalització. Destaca l’ús de la tercera persona verbal, que proporciona objectivitat al discurs. Per això predomina el mode indicatiu i les oracions enunciatives.

Trobem dades objectives pròpies dels textos exposituis (els porcentatges de morts, entre altres xifres). Hem localitzat recursos explicatius com informació complementària entre guions i comes o reformulacions parafràstiques (a la línia 44, introduïda per ‘Dit d’una altra manera’).

4. Assenyala les marques tipogràfiques

Les marques tipogràfiques que hem destacat són les comes a la línia 4 i els guions que apareixen reiteradament al text, sempre incisos de l’autor per a afegir detalls i informació complementària que ajude a la comprensió (línia 39) o bé l’amplien (línies 61-62). Aquest recurs és molt propi, com s’ha comentat a la pregunta prèvia, dels textos expositius.

5. Vocabulari. Digues el significat que adquireixen aquestes paraules al text o posa’n un sinònim:

PANDÈMIA: una pandèmia és una malaltia espidèmica que s’ha propagat per molts països.

PAGÉS: camperol o llaurador, és a dir, una personal que té com a ofici treballar terres.

BUBONS: tumor produït per la inflamació dels ganglis.

VIRULÈNCIA: capacitat d’un microbi de provocar una malaltia.

 

6. Analitza les següents oracions i identifica de quin tipus són:

En moments com els actuals és impossible no recordar altres episodis d’epidèmies que hem sofert. Oració composta per una oració principal i una subordinada substantiva d’infinitiu que inclou dins una subordinada adjectiva de relatiu (l’antecedent seria epidèmies). Aquesta oració subordinada substantiva fa de subjecte de l’oració principal.

La gran grip d’ara fa un segle tapà el record d’aquella fatídica pesta de 1820 al llevant mallorquí, l’última epidèmia d’aquesta malaltia de la que es té constància a Europa. És una oració composta. El fragment assenyalat seria una aposició (acompanya a ‘aquella fatídica pesta de 1820...’) dins la qual trobem una oració subordinada adjectiva (antecedent de la qual seria la paraula malaltia). ‘La gran grip d’ara fa un segle’ seria el subjecte de l’oració.

7. EXERCICI DE CREACIÓ : Escriu un text similar al que acabes de llegir sobre l’actual pandèmia. Com pots comprovar, en el fons no som tan originals...altres persones ja havien viscut açò...

Com pots comprovar, en el fons no som tan originals...altres persones ja havien viscut açò...

Actualment, a la televisió i a les xarxes socials donem compte de com ho està portant la gent, això del confinament. La ràdio té més audiència que mai i li fa companyia a molts als quals els toca passar aquest dies a soles.

Des d’una anàlisi social podem observar dos reaccions davant la situació que vivim:

D’una banda estan molt esteses les queixes: podem escoltar opinions d’aquells que diuen que no aguanten un dia més tancats a sa casa i veus que afirmen que estan vivint una etapa prou complicada i que necessiten eixir –més temps que per a fer la compra, passetjar el gos o caminar un temps límit com a responsable d’un xiquet-. Entre les queixes principals destacaria les referents a l’incidència psicològica conseqüent d’estar tancats i no tindre llibertat. Molta gent ja patia problemes d’estrès, ansietat i depresió; en un context en el qual les malaties mentals havien augmentat prou. Doncs, aquesta situació no ajuda gens. Sembla que és una de les pitjors etapes de la història, per no parlar d’economia, diuen molts.

D’altra banda, està la gent que li lleva importància a això del confinament argumentant que no és una mesura que supose cap desgràcia –excepte per a molts treballadors i econòmicament-. Ells comparen les circumstàncies actuals amb coyuntures com la de la Guerra Civil o la postguerra; fins i tot es remonten a les anomenades crisis de subsistències de l’Antic Règim, a pandèmies com la de la grip espanyola de 1918, o al confinament en que varen viure molts jueus en temps de Hitler en cases d’altres persones, com Anna Frank. Aquesta xiqueta no es queixava d’estar tancada, sinó que l’agraïa, perquè volia viure. Per això aquest tipus de gent que es remonta al passat diu que no té cap sentit queixer-se d’aquest confinament si es diposa de comida i sostre; i més hui en dia, quan la majoria de la població té accés a l’entreteniment (llibres, televisió, Internet, jocs de mesa, dispositius...).

Està obert el dilema de si tots aquells que es queixen tenen motius reals per a fer-ho o potser exageren perquè no han conegut altra cosa que la vida còmoda o ignoren la història i per això no poden apreciar el seu present.

No obstant, podem trobar lógic que molta gent estiga irritada i es mostre impacient, ja que el confinament els ha canviat la vida. Resulta que no són igual de llibres hui com eren a principi de març.

Com s’ha assenyalat, el debat està obert.

EBAU PROVA EXEMPLE 2020 RESOLTA

EBAU PROVA EXEMPLE 2020 RESOLTA

1. Comprensió de texts

a) El tema del text és la preocupació d’una xiqueta per la cama trencada de la seua nina.

El tema del text són les vivències/ experiències d’una xiqueta en temps de guerra.

La introducció (línies 1 a 5) la narradora explica que s’ha fet amiga d’un doctor perquè ha ‘curat’ la seua nina i de manera breu menciona que el context en què viu és bèl·lic. El desenvolupament  (línies 6 a 18) es divideix en tres paràgrafs: en els dos primers la xiqueta explica que la seua nina era molt delicada; i encara que sabia que el doctor tenia moltes tasques, necessitava la seua ajuda perquè la cama de la nina s’havia trencat. En el tercer paràgraf conta que el doctor enguixa la cama de la nina. Per últim, en el desenllaç (línia 19 fins al final), exposa que el doctor se n’ha anat, que el seu pare ja pot eixir del seu amagatall i que arribaran més soldats.

 

b) Una xiqueta viu en un context bèl·lic i el seu pare està amagat. Ella viu les seues preocupacions infantil que giren en torn una nina de cel·luloide, a la qual se li va trencar la cama. Aleshores, va avisar un doctor, que encara que tenia molta feina, va atendre la xiqueta i enguixà la cama de la nina. Així la xiqueta i ell se’n feren amics, però s’hagué d’anar. Al final el seu pare pot eixir del seu amagatall.

 

d) A la comarca de la Marina Alta s’ha comprovat que els joves empren més el valencià que el castellà, a Twitter. Com que han normalitzat la llengua entre ells perquè  la utilitzen amb naturalitat,  fan pocs comentaris sobre el conflicte lingüístic valencià-castellà. Per això en la conclusió, l’autora defensa la utilització de les xarxes socials per a aconseguir la normalització lingüística del valencià.

 

c) El tema del text és la normalització del valencià gràcies a les xarxes socials.

Les parts bàsiques del text són les següents:

En la introducció (línies 1 a 5) es presenta el tema d’un estudi que mostra que a la Marina Alta els joves empren més el valencià que el castellà, a Twitter. En el cos argumentatiu (línies 6 a 16) destaca que dins els tuits estudiats n’hi ha pocs que parlen de sociolingüística i del valencià com a llengua minoritària. Tracten altres temes i contribueixen a normalitzar la seua llengua. En la conclusió (línies 17 a 23) l’autora trau conclusions d’aquest estudi: defensa la tesi de la necessitat d’usar les xarxes socials per a la normalització de la nostra llengua.

 

e) La tipologia textual d’aquest text és la narrativa, així trobem trets característics com l’ús del temps passat (sabia, va dur, va enguixar, tenia...) o la presència d’una narradora protagonista en primera persona que conta uns fets des del seu punt de vista infantil i subjectiu. Per això trobem marques de primera persona del singular (jo, vaig cridar, meva...). Introdueix altres veus emprant l’estil indirecte: ‘... em deia que ara no en poden fer...’ (paraules reportades de la seua mare).

 

f) Cinc recursos literaris presents al text podrien ser els següents:

- Trobem recurrències lèxiques a la línia 11, de les paraules ‘sang’, ‘nina’ i ‘ pobra’.

- A la línia 16 trobem paral·lelismes sintàctics (...va venir (...), va dur (...), va enguixar (...)).

- De les línies 10 a 12 trobem personificacions de la nina: ‘perdrà sang’, ‘li hauran de fer transfusions’.

- En les línies 13 i 14 trobem una anàfora: ‘que no sé ben bé on...’

- En ‘se’ls ha d’operar a la sala d’operacions’ trobem un pleonasme, puix com que sempre s’opera a la sala d’operacions, és redundant indicar-ho.

 

g) La tipologia textual pròpia del text 2 és la expositiva-argumentativa.

En primer lloc, trobem un argument de cita, que a més a més, coincideix amb la tesi de l’autora (línies 21 a 23). Seria doncs una tesi implícita que defensa la idea de que les xarxes socials són necessàries per a arribar a aconseguir la normalització lingüística del valencià.

D’altra banda, al llarg de tot el text es desenvolupa un argument d’exemple, ja que l’autora parteix de l’exemple de la normalització de l’ús de la llengua entre els joves que trobem a la Marina Alta per a recolzar que és possible impedir la pèrdua d’una llengua minoritzada.

 

h) La cursiva s’empra per a anomenar el diari digital ‘La Veu del País Valencià’ (línies 20-21).

Les cometes s’utilitzen en dues ocasions: per a introduir la cita textual d’Eugeni Alemany, guionista i comunicador valencià; i per a indicar el títol de l’article que llegim (peu de text).

 

2. Anàlisi lingüística del text.

a)

1. s’elideix.

2. Sonora.

3. Oberta.

4. Sonora.

 

c)

1. M’ho preguntava.

2. Ho és.

3. Hi treballaven.

4. Li n’hauran de fer.

 

d)

1. Oració subordinada substantiva/ CD.

2. Oració subordinada adjectiva de relatiu/ CN.

3. Oració coordinada adversativa.

4. Oració subordinada adverbial impròpia causal/ CCCausa.

 

b)

1. Sonora.

2. Tancada.

3. Sorda.

4. Sonora.

 

e)

1. escaiola, ges.

2. ximpleries.

3. Tot allò que serveix de remei provisional a una malura o deficiència sense arribar a curar-la o corregir-la completament.

4. de veres.

 

f)

1. es veu, es comprova, es contempla, s’observa...

2. considerat tot.

3. disposició, abastiment.

4. Vitrina, generalment situada en l'exterior d'un establiment comercial, on s'exposen mostres dels articles que s'hi venen. (Al text s’empra metafòricament).

 

3. Expressió i reflexió crítica.

e) La meua cosina tenia tres anys més que jo, però ens divertien les mateixes coses. Un dia va vindre a visitar-me. Entràrem dins la meua caseta de fusta per a jugar. Jo tenia un gos de joguet molt estimat. Era blanc, i xicotet: molt bonic.

La cosina em va preguntar si el gos ja havia menjat. En dir-li que no, perquè jo no tenia menjar per a animals, va contestar que havíem de donar-li allò que estiguera al nostre abast perquè no passara fam.

Que què anàvem a donar-li al gos, li preguntava. I ella va eixir de la caseta i tornà amb fulles que havia pres d’un arbre del meu jardí. Que buscara un recipient i una cullera, em va dir. Quan vaig tornar, la cosina agafà el recipient i li posà aigua; triturà les fulles amb els dits i les posà dins. Era una sopa de fulles. Per fi sabia que podia oferir-li de menjar al meu gos!

a) L’espai en el verí del teatre va tancant-se progressivament, fins que Gabriel acaba enreixat, com si estiguera en una presó, tal com llegim al fragment: ‘...comença a baixar del sostre una gran reixa...’. El Marquès havia preparat un escenari i també un tipus de gàbia, perquè des de l’inici desitjava veure la mort del comediant. L’espai és fosc (s’estava fent de nit) i es tanca fins ofegar la víctima dels plans del Marquès.

b) El teatre en el context d’escriptura de l’obra –l’any que s’aprovà la Constitució espanyola de 1978- s’allibera i es diversifica (en temàtica, formes innovadores, jocs en el tractament del temps i espai, importància d’elements audiovisuals i musicals...) perquè trobem un nou context democràtic –la dictadura franquista havia acabat feia tres anys-. Destaquen autors com Sergi Belbel o Lluïsa Cunillé. Desapareix la censura que havia afectat i limitat tant el gènere teatral.

c) Són versos alexandrins (dodecasíl·labs) d’art major, amb cesura en la sisena síl·laba. Els versos són blancs perquè no rimen entre ells. Aquest és el tipus de mètrica predominant en el ‘Llibre de meravelles’, i té el seu origen en la literatura culta medieval. A soles ‘Assumirà la veu d’un poble’ i ‘Un entre tants’ tenen una mètrica diferent dels deu poemes seleccionats del llibre.

d)

Salvador Espriu

És justament a la dècada dels seixanta quan es va fer popular: esdevé un símbol de reivindicació per a Catalunya i el consideren ‘el poeta del poble’. A l’any 1971 publicà un llibre de poemes: Setmana Santa, amb el qual guanyà el Premi de la Crítica de poesia castellana, tot i que la obra era en català.

Joan Oliver i Sallarès

Sota el pseudònim de Pere Quart, escrivia poesia i teatre. Es considera un dels autors més importants de la literatura catalana del segle XX. La seua obra rep influències del realisme, amb un to escèptic influenciat per la Guerra Civil i el posterior exili familiar. Trobem obres com ‘Oda a Barcelona’ o ‘Poesia de Pere Quart’.

 

f) Les xarxes socials promouen o perjudiquen l’ús de llengües minoritàries?

Les xarxes socials hui són molt criticades, però també n’hi existeix la tesi que defensa que podem traure profit d’elles.

D’una banda, n’hi ha lingüistes que pensen que Twitter, Instagram, Facebook... poden ajudar a normalitzar l’ús d’una llengua minoritària si els parlants valencians s’animen a fer les seues publicacions en la seua pròpia llengua. Diuen que a aquests mitjans audiovisuals és més fàcil ignorar i fins i tot superar positivament el conflicte lingüístic i la minorització del valencià. Per què? Doncs per la llibertat d’expressió i la senzillesa d’emprar la teua llengua per a formular les teues opinions, sense pensar si aquesta persona parla valencià o no. Les xarxes socials són una ferramenta per a superar l’autoodi perquè t’adreces a tot el món i exposes allò que vols mostrar.

D’altra banda, trobem especialistes que pensen que les xarxes socials acabaran per deformar les llengües minoritàries, perquè si aquestes s’empren poc i augmenta el seu ús gràcies a les xarxes socials, on són molt abundants les abreviatures, vulgarismes, errades ortogràfiques i gramaticals... potser siga contraproduent. És cert que n’hi ha una normativa a seguir, però potser les xarxes socials no ajuden a que aquesta es complisca.