ESTRUCTURES SEGONS EL TIPUS DE TEXT

 TEXT ARGUMENTATIU

(Debat, tertúlia, article editorial, article d’opinió, una carta al director, discurs parlamentari, anunci publicitari...)

Estructura

1.       Introducció amb finalitat de captar l’atenció dels receptors i fer-los receptius a la nostra opinió.

2.       Desenvolupament (on es presenten els arguments i contraarguments).

3.       Conclusió.

Estructura segons la localització de la tesi:

1. Inductiva (al principi).

2. Deductiva (al final).

3. Paral·lelística (es presenten diverses tesis i es van argumentant).

4. Circular o enquadrada (tesi al principi i al final).

Tipus d’arguments:

1. Els que es basen el la causa o la conseqüència. “Dixan  megaperls és més blanc perquè utilitza una novedosa fórmula feta a partit de boletes que actuen directament contra la brutícia”.

2. Basats en la quantitat (quan la majoria està d’acord).

3. Qualitat: parteix de la base d’allò que és bo i selecte és millor.

4. Basats en la utilitat: allò pràctic i útil és millor que el que és complicat i difícil d’entendre.

5. Els que es basen en la salut: allò que beneficia la salut és preferible a allò que la perjudica.

6. Els basats en la definició: arguments basats en l’enunciació d’un principi social, polític o ideològic de valor universal.

7. Basat en la comparació: per mantindré una idea es tira mà de casos semblants (exemples).

8. Basats en l’autoritat (científics, filòsofs, polítics... experts en el tema que es tracta).

 ESTRUCTURA DEL TEXT EXPOSITIU

1. La primera part és el plantejament d’una pregunta o QÜESTIONAMENT, ací es planteja el tema, el concepte o la idea sobre la qual s’ha de fer l’estudi o l’aclariment.

2. La segona part es la fase RESOLUTIVA o de resposta, on s’analitza i explica el tema o concepte sobre el qual s’ha preguntat prèviament. (És el desenvolupament).

3. L’última part és la CONCLUSIÓ.

EL TEXT CONVERSACIONAL

Formes de representació del diàleg

1. Estil directe. (Reprodueix exactament les paraules d’una persona).

1.1. El text s’introdueix per un verb dicendi (parlar, dir, pronunciar, corregir, respondre...), després de dos punts i cometes.

1.2. Reprodueix les paraules pronunciades entre guions.

2. Estil indirecte.

És el narrador qui diu el que han dit els personatges sense deixar-los parlar.

3. Estil indirecte lliure.

“Pensà que...”. Generalment elidit. Ex. “Als peus tenia la roba neta. No. (Va pensar) La vida no era trista...”.

Estructura

1. Seqüència d’apertura (salutacions).

2. Seqüència transaccional (pregunta-resposta).

3. Seqüència de tancament (comiat).

TEXT NARRATIU

 Una seqüència narrativa és aquella que exposa un succés o un conjunt de successos estructurats en un transcurs temporal i espacial determinats.

Estructura

1. Introducció o presentació dels fets, personatges (descripció) i accions.

2. Nus/Exposició, desenvolupament de l’anterior.

3. Desenllaç: resolució del conflicte. (Obert o tancat).