EBAU PROVA EXEMPLE 2020 RESOLTA

EBAU PROVA EXEMPLE 2020 RESOLTA

1. Comprensió de texts

a) El tema del text és la preocupació d’una xiqueta per la cama trencada de la seua nina.

El tema del text són les vivències/ experiències d’una xiqueta en temps de guerra.

La introducció (línies 1 a 5) la narradora explica que s’ha fet amiga d’un doctor perquè ha ‘curat’ la seua nina i de manera breu menciona que el context en què viu és bèl·lic. El desenvolupament  (línies 6 a 18) es divideix en tres paràgrafs: en els dos primers la xiqueta explica que la seua nina era molt delicada; i encara que sabia que el doctor tenia moltes tasques, necessitava la seua ajuda perquè la cama de la nina s’havia trencat. En el tercer paràgraf conta que el doctor enguixa la cama de la nina. Per últim, en el desenllaç (línia 19 fins al final), exposa que el doctor se n’ha anat, que el seu pare ja pot eixir del seu amagatall i que arribaran més soldats.

 

b) Una xiqueta viu en un context bèl·lic i el seu pare està amagat. Ella viu les seues preocupacions infantil que giren en torn una nina de cel·luloide, a la qual se li va trencar la cama. Aleshores, va avisar un doctor, que encara que tenia molta feina, va atendre la xiqueta i enguixà la cama de la nina. Així la xiqueta i ell se’n feren amics, però s’hagué d’anar. Al final el seu pare pot eixir del seu amagatall.

 

d) A la comarca de la Marina Alta s’ha comprovat que els joves empren més el valencià que el castellà, a Twitter. Com que han normalitzat la llengua entre ells perquè  la utilitzen amb naturalitat,  fan pocs comentaris sobre el conflicte lingüístic valencià-castellà. Per això en la conclusió, l’autora defensa la utilització de les xarxes socials per a aconseguir la normalització lingüística del valencià.

 

c) El tema del text és la normalització del valencià gràcies a les xarxes socials.

Les parts bàsiques del text són les següents:

En la introducció (línies 1 a 5) es presenta el tema d’un estudi que mostra que a la Marina Alta els joves empren més el valencià que el castellà, a Twitter. En el cos argumentatiu (línies 6 a 16) destaca que dins els tuits estudiats n’hi ha pocs que parlen de sociolingüística i del valencià com a llengua minoritària. Tracten altres temes i contribueixen a normalitzar la seua llengua. En la conclusió (línies 17 a 23) l’autora trau conclusions d’aquest estudi: defensa la tesi de la necessitat d’usar les xarxes socials per a la normalització de la nostra llengua.

 

e) La tipologia textual d’aquest text és la narrativa, així trobem trets característics com l’ús del temps passat (sabia, va dur, va enguixar, tenia...) o la presència d’una narradora protagonista en primera persona que conta uns fets des del seu punt de vista infantil i subjectiu. Per això trobem marques de primera persona del singular (jo, vaig cridar, meva...). Introdueix altres veus emprant l’estil indirecte: ‘... em deia que ara no en poden fer...’ (paraules reportades de la seua mare).

 

f) Cinc recursos literaris presents al text podrien ser els següents:

- Trobem recurrències lèxiques a la línia 11, de les paraules ‘sang’, ‘nina’ i ‘ pobra’.

- A la línia 16 trobem paral·lelismes sintàctics (...va venir (...), va dur (...), va enguixar (...)).

- De les línies 10 a 12 trobem personificacions de la nina: ‘perdrà sang’, ‘li hauran de fer transfusions’.

- En les línies 13 i 14 trobem una anàfora: ‘que no sé ben bé on...’

- En ‘se’ls ha d’operar a la sala d’operacions’ trobem un pleonasme, puix com que sempre s’opera a la sala d’operacions, és redundant indicar-ho.

 

g) La tipologia textual pròpia del text 2 és la expositiva-argumentativa.

En primer lloc, trobem un argument de cita, que a més a més, coincideix amb la tesi de l’autora (línies 21 a 23). Seria doncs una tesi implícita que defensa la idea de que les xarxes socials són necessàries per a arribar a aconseguir la normalització lingüística del valencià.

D’altra banda, al llarg de tot el text es desenvolupa un argument d’exemple, ja que l’autora parteix de l’exemple de la normalització de l’ús de la llengua entre els joves que trobem a la Marina Alta per a recolzar que és possible impedir la pèrdua d’una llengua minoritzada.

 

h) La cursiva s’empra per a anomenar el diari digital ‘La Veu del País Valencià’ (línies 20-21).

Les cometes s’utilitzen en dues ocasions: per a introduir la cita textual d’Eugeni Alemany, guionista i comunicador valencià; i per a indicar el títol de l’article que llegim (peu de text).

 

2. Anàlisi lingüística del text.

a)

1. s’elideix.

2. Sonora.

3. Oberta.

4. Sonora.

 

c)

1. M’ho preguntava.

2. Ho és.

3. Hi treballaven.

4. Li n’hauran de fer.

 

d)

1. Oració subordinada substantiva/ CD.

2. Oració subordinada adjectiva de relatiu/ CN.

3. Oració coordinada adversativa.

4. Oració subordinada adverbial impròpia causal/ CCCausa.

 

b)

1. Sonora.

2. Tancada.

3. Sorda.

4. Sonora.

 

e)

1. escaiola, ges.

2. ximpleries.

3. Tot allò que serveix de remei provisional a una malura o deficiència sense arribar a curar-la o corregir-la completament.

4. de veres.

 

f)

1. es veu, es comprova, es contempla, s’observa...

2. considerat tot.

3. disposició, abastiment.

4. Vitrina, generalment situada en l'exterior d'un establiment comercial, on s'exposen mostres dels articles que s'hi venen. (Al text s’empra metafòricament).

 

3. Expressió i reflexió crítica.

e) La meua cosina tenia tres anys més que jo, però ens divertien les mateixes coses. Un dia va vindre a visitar-me. Entràrem dins la meua caseta de fusta per a jugar. Jo tenia un gos de joguet molt estimat. Era blanc, i xicotet: molt bonic.

La cosina em va preguntar si el gos ja havia menjat. En dir-li que no, perquè jo no tenia menjar per a animals, va contestar que havíem de donar-li allò que estiguera al nostre abast perquè no passara fam.

Que què anàvem a donar-li al gos, li preguntava. I ella va eixir de la caseta i tornà amb fulles que havia pres d’un arbre del meu jardí. Que buscara un recipient i una cullera, em va dir. Quan vaig tornar, la cosina agafà el recipient i li posà aigua; triturà les fulles amb els dits i les posà dins. Era una sopa de fulles. Per fi sabia que podia oferir-li de menjar al meu gos!

a) L’espai en el verí del teatre va tancant-se progressivament, fins que Gabriel acaba enreixat, com si estiguera en una presó, tal com llegim al fragment: ‘...comença a baixar del sostre una gran reixa...’. El Marquès havia preparat un escenari i també un tipus de gàbia, perquè des de l’inici desitjava veure la mort del comediant. L’espai és fosc (s’estava fent de nit) i es tanca fins ofegar la víctima dels plans del Marquès.

b) El teatre en el context d’escriptura de l’obra –l’any que s’aprovà la Constitució espanyola de 1978- s’allibera i es diversifica (en temàtica, formes innovadores, jocs en el tractament del temps i espai, importància d’elements audiovisuals i musicals...) perquè trobem un nou context democràtic –la dictadura franquista havia acabat feia tres anys-. Destaquen autors com Sergi Belbel o Lluïsa Cunillé. Desapareix la censura que havia afectat i limitat tant el gènere teatral.

c) Són versos alexandrins (dodecasíl·labs) d’art major, amb cesura en la sisena síl·laba. Els versos són blancs perquè no rimen entre ells. Aquest és el tipus de mètrica predominant en el ‘Llibre de meravelles’, i té el seu origen en la literatura culta medieval. A soles ‘Assumirà la veu d’un poble’ i ‘Un entre tants’ tenen una mètrica diferent dels deu poemes seleccionats del llibre.

d)

Salvador Espriu

És justament a la dècada dels seixanta quan es va fer popular: esdevé un símbol de reivindicació per a Catalunya i el consideren ‘el poeta del poble’. A l’any 1971 publicà un llibre de poemes: Setmana Santa, amb el qual guanyà el Premi de la Crítica de poesia castellana, tot i que la obra era en català.

Joan Oliver i Sallarès

Sota el pseudònim de Pere Quart, escrivia poesia i teatre. Es considera un dels autors més importants de la literatura catalana del segle XX. La seua obra rep influències del realisme, amb un to escèptic influenciat per la Guerra Civil i el posterior exili familiar. Trobem obres com ‘Oda a Barcelona’ o ‘Poesia de Pere Quart’.

 

f) Les xarxes socials promouen o perjudiquen l’ús de llengües minoritàries?

Les xarxes socials hui són molt criticades, però també n’hi existeix la tesi que defensa que podem traure profit d’elles.

D’una banda, n’hi ha lingüistes que pensen que Twitter, Instagram, Facebook... poden ajudar a normalitzar l’ús d’una llengua minoritària si els parlants valencians s’animen a fer les seues publicacions en la seua pròpia llengua. Diuen que a aquests mitjans audiovisuals és més fàcil ignorar i fins i tot superar positivament el conflicte lingüístic i la minorització del valencià. Per què? Doncs per la llibertat d’expressió i la senzillesa d’emprar la teua llengua per a formular les teues opinions, sense pensar si aquesta persona parla valencià o no. Les xarxes socials són una ferramenta per a superar l’autoodi perquè t’adreces a tot el món i exposes allò que vols mostrar.

D’altra banda, trobem especialistes que pensen que les xarxes socials acabaran per deformar les llengües minoritàries, perquè si aquestes s’empren poc i augmenta el seu ús gràcies a les xarxes socials, on són molt abundants les abreviatures, vulgarismes, errades ortogràfiques i gramaticals... potser siga contraproduent. És cert que n’hi ha una normativa a seguir, però potser les xarxes socials no ajuden a que aquesta es complisca.