Literatura diferents autors teatre, narrativa i poesia

Teatre

Entre el tardofranquisme i el període democràtic

Josep Maria Benet i Jornet

Va ser un dramaturg nascut a Barcelona. Va inspirar-se en el teatre castellà de Buero Vallejo i en el nord-americà. Això va reflectir-se en la seua obra ‘Una vella, coneguda olor’ (1963). Va tindre una etapa de teatre imaginatiu (La desaparició de Wendy); però el seu teatre es caracteritza pel realisme. Benet també va escriure novel·les i va treballar de guionista. Va publicar més de 40 obres i en 2013 li van donar el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Va morir el 6 d’abril de 2020 per COVID-19.

Manuel Molins

És un professor i dramaturg valencià. La seua formació teatral és producte d'una activitat personal intensa, continuada i independent, tant de l'Escola d'Art de Madrid com de la de Barcelona. També s'ha interessat per la direcció escènica i pel muntatge d'espectacles, partint de textos o de poemes d'autors com Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés o Mercè Rodoreda. Destaquen obres com 'Happy Birthday to you', 'Centaures', 'Combat', 'Tànger'...

Des de finals dels anys vuitanta i noranta

Sergi Belbel

És un escriptor i director de teatre català, que fou guardonat amb el Premi Marqués de Bradomín per ‘Caleidoscopis i fars d’avui’, que s’estrenà en 1986. La seva activitat teatral no tan sols es redueix a l'escriptura sinó que s'amplia al camp de la direcció d'escena, i des de 1988 és professor de l'Institut del Teatre de Barcelona. L'any 2002 fou guardonat amb el Premi Max de les Arts escèniques per la seva obra 'Després de la pluja'.

Lluïsa Cunillé

És una dramaturga catalana. Ha escrit obres com 'L’Afer', 'L’Aniversari', 'L’Accident', 'Boira'... totes elles guardonades.

Carles Alberola

És un dramaturg, actor i director valencià. Amb l'obra teatral 'Besos', Alberola aconsegueix un gran èxit a Madrid i a Barcelona. Els darrers anys ha desenvolupat una intensa carrera televisiva a Canal 9 en sèries com 'Socarrats'.

Rodolf Sirera

Rodolf Sirera (València, 1948) és un dels grans autors vius en català, amb una producció extensa iniciada a finals del 60 del segle passat. La seua tasca de dramaturg va estar acompanyada d’altres ocupacions, com les activitats de grups del teatre independent (1968-1976). En  aquests anys la seua escriptura estigué vinculada als muntatges teatrals que varen fer aquests grups de teatre. Tot i això, també és d’aquest període ‘Plany en la mort d’Enric Ribera’ (1972), una de les obres més destacables del moment. És un dels primers textos seus en què posa en relleu l’experimentació amb el llenguatge teatral i amb els seus límits.

Des de la segona meitat dels noranta es centrà en l’escriptura, a l’àmbit teatral i a la televisió, mitjà en què s’ha esdevingut un referent com a guionista de sèries, en català i castellà. Hi ha una part de la seua producció que ha estat coescrita amb el seu germà Josep Lluís.

Podem observar-ne diferents etapes:

La primera (1969-1971) es caracteritza per un fort compromís amb la llengua i per la història dels valencians, dins un context de recuperació d’un teatre en llengua catalana.  Trobem textos com ‘La pau’, així com la primera de les trilogies escrites amb Josep Lluís (La desviació de la paràbola).

A la segona etapa (1978-1984) es situen ‘El verí del teatre’ i ‘L’assassinat del doctor Moraleda’. L’escriptura de Rodolf Sirera ja es troba desvinculada dels grups de teatre i, fruit del nou context democràtic i de la seua voluntat d’esdevenir, resulta més variada, amb interès per treballar les formes, gèneres, i models textuals de procedència diversa. Comptem amb peces com 'Arnau', 'La primera de la classe' o 'Funció de gala', totes amb característiques particulars.

En la tercera etapa (1984-1994) assistim a la segona trilogia coescrita amb Josep Lluís (Trilogia de les ciutats). A més, tenim més obres que suposen un punt de maduresa respecte a una evolució que sembla haver trobat formes i maneres personals, identificadores de l’escriptura de Sirera: la investigació amb elements del llenguatge teatral, el treball amb diferents plans ficcionals, etc. Destaca ‘La caverna’, obra en la qual introdueix elements de reflexió personal.

Després d’uns anys de silenci, Sirera tornà a finals dels noranta amb ‘Punt de fuga’ (1999), obra en la línia d’escriptura més personal i d’experimentació formal. Aparegué la tercera trilogia coescrita amb Josep Lluís (Europa en guerra). Va fer també traduccions i adaptacions teatrals. En les seues obres tracta fets històrics, però els personatges i les peripècies són inventades.

Narrativa

Mercé Rodoreda

Rodoreda escriu 'La plaça del Diamant' (1962) en la seua etapa de maduresa, més de dos dècades després que la seua trajectòria clarament ascendent es vera truncada pel triomf franquista, l'exili i la Segona Guerra Mundial. Aquests esdeveniments es reflectiren en les seues obres posteriors, les quals varen ser les que inauguraren la seua etapa de maduresa, tant des d'un punt de vista tècnic (domini estructural i estilístic), com des d'un punt de vista temàtic. Les obres d'aquest període es varen centrar en heroïnes que, des de la maduresa, recorden el seu passat i manifesten la inexorable certesa d'haver perdut la joventut. A més a més, fa servir l'estructura de final obert que dóna certa esperança de felicitat en la vida dels personatges principals (no com en el tercer període, on els finals es tornen tancats). En aquest darrer període tant els protagonistes masculins com els femenins arriben a la vellesa i moren, cloent així la seua trajectòria vital. D'altra banda, s'ha de destacar també que el temps ha fet oblidar o superar algunes de les frustracions de l'autora i això comença a insinuar-se en les seues narracions, on les relacions entre els homes i les dones ja no són tan antagòniques com en l'etapa dels Anys d'aprenentatge.

En el context d’escriptura

Enric Valor

La tasca cultural d' Enric Valor s’estén en tres eixos: el gramàtic, l’editor de rondalles i narrador. Destaquem estudis com 'La flexió verbal' i altres manuals gramaticals i ortogràfics. Pel que fa a les rondalles, és important 'Rondalles Valencianes', com a resultat d’una intensa tasca recopiladora de narracions populars per totes les comarques valencianes. Per últim, és un narrador molt original basat en el realisme de europeu del segle XIX (Zola, Balzac). Obres: 'L’ambició d’Aleix', les novel·les que constitueixen 'El cicle de Cassana', 'La idea de l’emigrant'.

Maria Beneyto

És poeta i novel·lista i destacà a partir dels difícils anys 50, amb el poemari 'Ratlles a l’aire' i la novel·la 'La dona forta', obra de personatge col·lectiu que segueix l’estructura utilitzada per altres escriptors en aquell moment.

Maria Aurèlia Capmany (1918-1991)

Narradora, autora de teatre i assagista, és una de les figures literàries més polifacètiques de la literatura catalana. L'any 1947 quedà finalista del Premi Joanot Martorell amb 'Necessitem morir' i el guanyà l’any següent amb 'El cel no és transparent'. El seu prestigi com a narradora li arribà amb 'Betúlia'. Com a assagista, dedica nombrosos articles i estudis als temes al voltant de la dona i també sobre diversos aspectes de la cultura i de la societat catalanes. En assaig destaquem 'La dona a Catalunya'.

Període que va de la postguerra a l’actualitat

Quim Monzó

Narrador, articulista i traductor, és una figura rellevant de la literatura catalana contemporània. Treballa com a grafista i com a corresponsal de premsa. Destaca en narrativa breu: 'Mil cretins' o 'Moulinex'. Autor també de la novel·la 'Benzina'. Temes: crítica a la societat de consum, transsexualitat, límits entre realitat i ficció...

Isabel Clara-Simó

Escriptora i periodista. Des que guanyà el Premi Víctor Català amb el seu primer llibre ha publicat una cinquantena de títols de tots el gèneres: novel·la, narrativa breu, narrativa juvenil, teatre, poesia... Obres: 'Raquel', 'La visita', 'El meu germà Pol', 'Jonàs', 'El gust amarg de la cervesa'...

Maria Mercè Marçal

Poeta, traductora i narradora. Es donà a conèixer l’any 1977 amb el recull de poemes 'Cau de llunes'. Des de llavors publicà diversos poemaris (Desglaç). També va escriure novel·les. A més de prendre part activament en la vida literària catalana, participà en política i en moviments com el feminista, que no abandonà mai.

Presència de dones al context d’escriptura de 'La plaça del diamant' i posterioritat

En el context d’escriptura: Maria Aurèlia Capmany, Maria Beneyto, Concepció Maluquer, Beatriu Civera.

De la postguerra a hui: Carme Riera, Maria Mercè Marçal, Isabel-Clara Simó.

Poesia

Vicent Andrés Estellés

Situem ‘Llibre de Meravelles’ en la seua segona etapa de producció (1939-1970), la qual està majoritàriament centrada en la postguerra valenciana. Així, a finals dels cinquanta comença a escriure 'Llibre de Meravelles' i l’acaba a finals dels seixanta. En aquesta etapa el poeta se sent atret per diverses orientacions estètiques: realisme compromès, simbolisme, intents d’innovació… Publica títols com ‘L’amant de tota la vida’ (1965) i és lector de Pablo Neruda o León Felipe, al mateix temps que influeix en autors valencians.

En el context d’escriptura

Salvador Espriu (1913-1985)

És justament a la dècada de 1960 quan es va fer més popular: esdevé un símbol de reivindicació per a Catalunya i el consideren ‘el poeta del poble’. A l’any 1971 publicà un llibre de poemes: 'Setmana Santa', amb el qual guanyà el Premi de la Crítica de poesia castellana, tot i que la obra era en català.

Joan Oliver i Sallarès (1899-1986)

Sota el pseudònim de Pere Quart, escrivia poesia i teatre. Es considera un dels autors més importants de la literatura catalana del segle XX. La seua obra rep influències del realisme, amb un to escèptic influenciat per la Guerra Civil i el posterior exili familiar. Trobem obres com ‘Oda a Barcelona’ o ‘Poesia de Pere Quart’.

Posterioritat

Josep Maria Llompart (1925-93)

Com Estellés, va escriure poemes de temes populars i estètica realista. Estigué influenciat per la ‘Generación del 27’. No obstant, a partir de l'any 1980 (amb Mandràgola), abandona el realisme i inicia una etapa de reflexió sobre la mort i amb un llenguatge molt elaborat.

 Joan Brossa (1919-98)

Es considera  el poeta més important avantguardista (introdueix, per tant recursos innovadors) de la segona meitat del segle XX. Així, com Estellés, ha emprat diverses formes mètriques: des de sonets, romanços, quartets… fins al vers lliure. Alguns títols de poesia són 'Mom' (1988) o 'Poesia visual' (2003).