Exemple comentari 3 i activitats

Exemple comentari 3 i activitats

Llig aquest text i respon les preguntes següents.

 

En el debat sobre en quina llengua ha de ser escrita la literatura africana es planteja bàsicament la dicotomia entre la llengua del colonitzador i qualsevol llengua africana, però hi ha una altra dicotomia que aprofundeix més el debat: aquella que s’estableix entre les llengües africanes majoritàries i les minoritàries. Introduir aquesta dicotomia implica posar en qüestió molts dels arguments esgrimits en l’opció que només posa en qüestió la llengua del colonitzador versus qualsevol llengua africana, perquè la qüestió de fons no és tant si la literatura africana pot ser escrita o no en llengües europees, sinó la funció de la llengua com a instrument de la creació, o, tal com ho expressa Mazisi Kunene: «La qüestió no és en cap cas la llengua sinó les filosofies i valors que caracteritzen el món africà».¹[...]

Per més que en el debat sobre la qüestió de la llengua en la literatura africana la qüestió no sigui realment la llengua, hi ha un aspecte que sí que afecta de manera directa i vital la llengua: la seva supervivència, la preservació de la diversitat lingüística a l’Àfrica. Aquest aspecte [...] té unes característiques especials a l’Àfrica que fan que les actituds lingüístiques dels escriptors –i la seva actuació en conseqüència– siguin fonamentals per al destí últim de cada llengua.

Un dels trets que actuen com a factor de prestigi i que, per tant, ajuden a la supervivència de les llengües africanes és el seu ús en l’ensenyament, però això no és possible si no hi ha textos a l’abast. A part de la necessària grafització i, si cal, estandardització de les llengües, cal la creació d’un corpus literari escrit que els doni prestigi i ajudi així a la seva preservació. I en això sí que tenen responsabilitat els escriptors africans. Esperar les condicions històriques favorables a l’ús de les llengües africanes no és més que una incitació al suïcidi lingüístic i, atesa la velocitat dels processos de substitució, i atesos els processos que ja s’estan donant a l’Àfrica, amb més de dues-centes llengües amenaçades, es poden trobar, com tants d’altres, que, quan s’adonin del que estan perdent, ja no hi hagi res a fer.

En les llengües tenen, tenim, un nexe amb els nostres orígens, però és un nexe que, un cop trencat, ja no es pot refer. Renunciar a les llengües africanes a canvi de les europees implica deixar com a únic passat recuperable el període colonial, i, com diu Mazisi Kunene, els pobles africans no s’ho poden permetre. 

¹ Mazisi Kunene (1992): «Problemes in African Literature», Research in African Literatures, 23, 1, p. 29.

 (M. Carme Junyent, Estudis africans, Editorial Empúries, Barcelona, 1996, p. 133-134)

  

1. Comprensió del text

 a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text.

El tema del text és la pèrdua de la llengua africana per la imposició d’altres llengües europees.

La minorització de les llengües africanes.

Les parts bàsiques del text són les següents:

En la primera (línies 1 a 10) M. Carme introdueix l’exemple de les llengües africanes, que es perden en favor de la llengua dels conqueridors (europeus) per a evidenciar l’existència de conflictes lingüístics entre llengües minoritàries i majoritàries. En la segona part (línies 11 a 16) continua amb el exemple per a explicar que la trascendència de una llengua depèn de l’actitud dels parlants. En la tercera part (línies 17 a 26) parla de la importància de la normativització lingüística i l’ensenayment de la llengua perquè no es produïsca la substitució lingüística, a favor de les llengües de païssos amb millor economia. El l’última part (línies 27 a 30) destaca la tesi: la llengua no és tan sols el parlar sinó que forma part de la nostra identitat, per això els pobles africans hauren de lluitar per conservar-la.

Introducció, cos i conclusió.

Introducció: planteja el tema de la tria de la llengua a Àfrica i l’assumpte de la dicotomia doble: entre les llengües africanes i entre aquestes i les llengües europees dels conqueridors.

Cos argumentatiu: Factors que condicionen la llengua i la seua supervivència. Literatura, ensenyament i estandarització.

Conlusió: la literatura africana s’ha d’escriure en llengua africana.

b) Resumeix el contingut del text en un màxim de 10 línies.

El resum podria ser el següent:

Àfrica amb la seues llengües que s’estan perdent per la imposició d’altres llengües europees de païssos dinàmics econòmicament; és un dels múltiples exemples de conflicte lingüístic en què hi ha una llengua minoritària que està en perill i termina per ser substituïda. Una actitud de lluita dels parlants i la seua voluntat d’emprar la llengua, normativitzar-la i ensenyar-la, és el factor clau per a evitar la seua pèrdua. Perquè una llengua representa també una cultura, un mode de viure. Si els africans la perden perdrien el seu passat lliure, el d’abans de l’arribada de colonitzadors.

c) Identifica el registre lingüístic (formal/ informal) en què està escrit el text i especifica almenys dos trets característics d’aquest registre.

El registre lingüístic d’aquest  text és formal (cert grau de formalitat; és un text acadèmic d’especialitat de sociolingüística). Dos trets característics serien els següents:

Trobem lèxic precís per a parlar del llenguatge (funció metalingüística): dicotomia, estandardització, suïcidi lingüístic, substitució, grafització, diversitat lingüística...

En segon lloc, el llenguatge no inclou frases fetes, onomatopeies, lèxic incorrecte ni massa genèric. No tendeix a la subjectivitat ni empra un to emfàtic o exagerat, que és allò que trobaríem en un registre informal. Rebujta vulgarismes i fórmules que puguen provocar incomprensió.

Demostratius formals: aquest, aqueix; en lloc d’este o eixe.

Verbs incoatius: estableix/ix. En els textos formals: -eix. (línia 3).

Estructures oracionals complexes (subordinades). Textos informals: oracions simples.

 

 d) Explica la funció que fan al text la cursiva i les cometes.

Qüestió en cursiva per a remarcar la seua importància. Marca de modalització.

Condicions històriques en cursiva per a remarcar que es una utopia que les condicions siguen favorables.

Títol (font) en cursiva i cometes.

No trobem l’ús de la cursiva al text; però les cometes les trobem en les línes 9 i 10 i serveixen per a introduïr les paraules de Mazisi Kunene de manera literal (citació).

 

2. Anàlisi lingüística del text

 a) Indica la pronunciació dels elements subratllats.

1. aprofundeix més (línia. 3) sorda o sonora? Sonora.

2. les llengües (l.  3): sorda o sonora? Sonora.

3. fons (l. 6): oberta o tancada? Tancada.

4. poden (l. 20): oberta o tancada? Obert (castellà diftong ue>valencià o: o oberta. Joc (juego), foc (fuego)).

 

b) Torna a escriure les frases del text següents substituint els elements subratllats en cadascuna pel pronom feble adequat.

 1. hi ha una altra dicotomia (línia 2). N’hi ha una altra.

 2. [...] afecta de manera directa i vital la llengua (l. 10) L’afecta de manera directa i vital.

3. els processos que ja s’estan donant a l’Àfrica (l. 19-20) Els processos que ja s’hi estan donant.

 4. Renunciar a les llengües africanes [...] implica deixar com a únic passat recuperable el període colonial (l. 23-24) Renunciar-hi ho implica.

 

c) Digues el significat que tenen aquestes paraules (o expressions) al text o posa’n un sinònim.

1. dicotomia (línia 2)  divisió, separació de dos coses...

2. posar en qüestió (l. 4) qüestionar, posar en dubte, examinar, plantejar-se un dubte...

3. a l’abast (l. 15) a disposició.

4. adonar-se («quan s’adonin del que estan perdent», l. 21) ser conscient, reparar...

 

 3. Expressió i reflexió crítica

 

-           Hi ha aspectes del text de Carme Junyent sobre les llengües africanes que afecten moltes altres llengües i també la nostra. Explica-ho escrivint un text de característiques semblants, sobretot quant al registre, a la tipologia i als recursos expressius i a la terminologia. Cal que hi aprofites tot el que has estudiat sobre la qüestió. (Extensió: unes 150 paraules)

Trobem tres opcions que podríem triar davant un conflicte lingüístic. En el nostre cas, una seria més còmoda que les altres, perquè no implicaria lluitar ni esfroçar-se. Estic parlant de l’autoodi, que relfecteix l’actitud de molts parlants valencians que per comoditat o per evitar conflictes, abandonen la seua llengua i parlen en castellà. I si tenen fills, no els ensenyarien la seua pròpia llengua: a soles castellà. Això pot derivar en una substitució lingüística, en la pèrdua de la llengua. És el desenllaç més habitual del conflicte lingüístic.

D’altra banda, trobem la normalització lingüística: la recuperació de l’ús de la llengua en tots els àmbits en què ha estat substituïda. Aquest procés necessita de la lleialtat lingüística dels parlants, d’esforç per defendre la llengua pròpia.

Per últim, trobem una opció creativa que implica també la voluntat d’ aquells que parlen la llengua dominant: la creació d’un idioma híbrid entre la llengua majoritària i la minoritària.

Qualsevol de les dues últimes opcions seria vàlida perquè no perdèrem una part de nosaltres, una part de la societat i cultura, la nostra llengua materna, el valencià.

 

4. Literatura:

-En quin corrent històric i cultural se situa l’escriptura d’El verí del Teatre?

Aquesta obra s’escrigué a l’any 1978, a un nou context democràtic on destaca la Constitució de 1978. A soles feia tres anys de la dictadura franquista: ens trobem a una etapa de lluita per la normalització de la llengua, que ja està introduïda a l’educació. En aquest període de es supera l’estancament literari. El realisme històric passa a segon terme i trobem molts subgèneres diferents. Destaquen autors com Mercé Rodoreda, Joan Brossa o Joan Fuster.

-Situa aquesta obra en la trajectòria de l’autor (etapes/blocs) i digues algunes de les característiques de l’etapa o bloc (o diferències respecte altres etapes o blocs)

Rodolf Sirera escrigué esta obra a l’inici de la seua segona etapa de producció (1978-84), en la qual situem més obres com ‘L’assassinat del doctor Moraleda’, ‘Arnau’ o ‘Trilogia de les ciutats’ (coescrita amb el seu germà Josep Lluís).

Ací, l’escriptura de Sirera, fruit del nou context democràtic i de la seua voluntat d’esdevenir, ja es troba desvinculada dels grups de teatre i resulta més variada, amb interés per treballar amb formes, gèneres i modles textuals de procedència diversa.